Bones imatges i bons textos potser no fan bones històries. Saber quins elements narratius conformen una història et permetrà fer-te preguntes per valorar la qualitat de cada obra.
En una narració algú explica a algú altre la història d'algú, situat en un temps i en un lloc, a qui li passa alguna cosa especial, que es va desenvolupant, de forma cohesionada, fins que se soluciona d’alguna manera.
Et recordes del conte El petit polzet?
Adaptació J. Cela; Quelot (il.). El petit polzet. Barcelona: La Galera, 1998
Quins són i com són els elements bàsics d’una narració?
Sentim la veu del narrador que ens explica (“Una vegada hi havia un matrimoni de boscaters...”)
La història que li ha passat a algú altre (“un nen nomenat Petit Polzet”)
El narrador ho sap tot sobre aquesta història, així que confiem que ens l’explicarà bé (què fan els personatges, què diuen, què pensen...) (“llavors va decidir”, “l’ogre va pensar que...”)
Si vol, el narrador pot interrompre la història i adreçar-se directament al lector, com si estigués explicant un conte oralment (“però no patiu, perquè llavors...”)
L’explica en l’ordre en què han passat els fets (“llavors... després... més tard...”)
I com si pogués haver passat realment, així que mentre dura, fem veure que ens creiem que els ogres existeixen i que el Petit Polzet va solucionar el seu problema
una història que va passar fa temps: “Una vegada..” i que segueix un motlle de gènere: en l'exemple del Petit Polzet es tracta d'un conte popular
d’un personatge: fàcil d’identificar, sense complexitats psicològiques: “el fill petit”
en un escenari: fàcil d’identificar: “vivien en una casa dins del bosc”
que té un conflicte extern i amb una causa ben clara: “són tan pobres que els abandonen al bosc”
que es desenvolupa a través de causes i conseqüències de manera travada: “com que va tirar molles de pa, els ocells se les van menjar, com que els ocells se les van menjar, no van saber tornar…”
i es resol al final amb la desaparició del conflicte: “van tornar rics a casa”
Ara bé, els elements bàsics poden incorporar algunes complexitats i desviar-se de la forma més simple de narrar. En aquests casos, els bons autors tenen en compte que han d'acompanyar el seu destinatari, infant o jove, perquè aquest pugui interpretar encertadament la història.
El narrador és un personatge de la història. Per exemple, si n’és el protagonista explica la seva aventura.
El narrador només sap què passa, no què pensen els personatges, això ho haurem de deduir.
De sobte retrocedim per saber alguna cosa que va passar abans (per exemple la història d’un personatge que apareix) i després tornem on érem.
Es juga amb les regles narratives, fent-nos triar un final o fent que els personatges sàpiguen que són personatges del conte, etc. És a dir, amb recursos que anomenem metaficcionals.
Per entendre l’obra s’ha de conèixer un altre conte, és a dir, l’obra juga amb la intertextualitat.
L’obra juga amb l’ambigüitat (això va passar o ho ha somiat? volia realment això?).
Hi ha més d’un fil argumental: dins de la història se n’intercalen d’altres.
Es barregen els gèneres: un conte popular és alhora una narració de detectius.
El personatge té la seva complexitat psicològica, el veiem canviar.
El conflicte és intern, com la gelosia o el dol per alguna mort, i per tant haurà de tenir una solució d’evolució psicològica.
El final queda obert (realment se’n va sortir?).
Com s'organitza una història?
Les narracions s’estructuren en una cadena d’esdeveniments que es desenvolupen temporalment (després...després...) en forma de causes i conseqüències (com que va fer allò, va passar això, com que...).
Per fer-ho, l’autor adopta una organització determinada que pot correspondre a un gènere, que vindria a ser com un tipus d'edifici. Un gènere que es podrà reconèixer igual que, a primera vista, podem saber si som davant d’un gratacels o un iglú.
Il·lustració Marta Pau. La metàfora de l’edifici està inspirada en un text d’Ana Díaz-Plaja recollit al llibre de T. Colomer (dir.) (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: Fundación Gernán Sánchez Ruipérez. Podeu descarregar-lo al web del grup GRETEL
Podem dir que els inicis de les narracions ens conviden a entrar a l’edifici; el temps i l’espai on passa la història ens assenyalen la disposició i l'aspecte de les habitacions.
L’estructura ens permet saber si té dues plantes, si és al voltant d’un pati central o al llarg d’un passadís amb habitacions a banda i banda o bé si és laberíntica.
Quan la recorrem, la trama ens revela l’ordre en què la visitarem, la intriga ens motiva a seguir i el final ens indica la porta de sortida.
En aquest recorregut ha d’haver-hi una bona selecció dels elements que s’expliquen i un bon ritme en la manera de fer-ho. La visita ha de tenir el seu ritme perquè puguem apreciar la casa, sense anar massa de pressa si cal fixar-se en el jardí, ni cansar-nos de la visita per culpa de massa explicacions.
Les narracions estan fetes, doncs, amb diversos elements: la veu que explica, l'argument del que explica, el ritme amb què ho fa, els personatges que apareixen, etc. Cadascun d'aquests elements ha d'estar ben construït perquè “la casa” s'aguanti i ens agradi.
Tot l'entramat d'elements que configuren les narracions no sempre s'aguanta ni funciona amb l'equilibri que hauria de tenir. Com a lectors o com a educadors ho hem de saber detectar.
Fixa’t en quins elements narratius poden recaure els errors o desajustaments quan les obres no acaben de funcionar i associa cada frase d'aquesta llista sobre possibles defectes dels llibres amb l'element narratiu que ha fallat en cada cas (A-F). Posa el número de cada frase al costat de l'element al qual es refereixi (si cliques a la pestanya de la dreta hi tens la solució. Et recomanem, però, que no la consultis fins que no ho hagis intentat):
En la veu que explica la història (i en la veu dels personatges)
En la qualitat del text, la imatge i la relació de tots els elements
En els personatges
En el tema i la informació que dona
En la referència que fa a altres històries (intertextualitat)
Frases 1-10-11-24-26-27-28
Frases 2-9-25
Frases 3-7-8-17-18-22-21
Frases 4-6-19-20
Frases 5-12-13-16
Frases 14-15-22-23
Atura’t i practica
Busca un llibre infantil que no t’hagi agradat per alguna de les raons vistes a les frases anteriors o per altres del mateix tipus i fes una intervenció en el fòrum dient:
El títol i l’editorial del llibre.
El problema que li trobes, tot explicant el que calgui del llibre perquè s’entengui la teva objecció. Fes-ho amb frases breus d’aquest tipus: “el problema és XXXX perquè XXXXX, tal com es pot veure en XXXX, o en XXXX”.
Després d’aquesta primera intervenció, pots intervenir lliurement sobre el tema.
Il·lustració Marta Pau. La metàfora de l’edifici està inspirada en un text d’Ana Díaz-Plaja recollit al llibre de T. Colomer (dir.) (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: Fundación Gernán Sánchez Ruipérez. Podeu descarregar-lo al