Pas 4. Entre el món real i el núvol de dades: una línia difusa

La barrera entre la realitat i la virtualitat està desapareixent. És en aquest espai desdibuixat on es desenvolupen justament els canvis generats per la Internet de les coses.

Quan et connectes a la xarxa et converteixes, de fet, en un dispositiu de captació i compartició de dades.

La gran quantitat d’informació i de dades que generen les pàgines web, les xarxes socials, els dispositius mòbils, els sensors, etc. On són? Cap on van? Núvol és el nom genèric que serveix per identificar aquell espai intangible de la xarxa on viuen les nostres fotografies, correus electrònics, vídeos, documents i qualsevol tipus de comunicació entre persones a través de les interfícies actuals i futures.

Mira’t aquest vídeo en què experts d’àmbits diversos exploren el concepte:

Peu: El funcionament del núvol. Font: CCCB

En enviar les nostres dades al núvol, generem una gran quantitat d’informació, és a dir, dades massives conegudes com a big data, que s’ha d’emmagatzemar, tractar i processar, per poder fer-ne un ús posterior.

Aquesta informació en ser analitzada pot ser aplicada a diferents àmbits. Aquí en tens alguns exemples. Clica-hi:

Reptes

  • La incorporació de la tecnologia en els centres educatius.
  • La formació en big data dels professionals de l’educació.
  • Els problemes de privacitat i protecció de dades.

Cas d'aplicació

Els MOOC, cursos massius oberts en línia, o les plataformes de formació a distància permeten a les institucions educatives veure el comportament dels estudiants: el temps de connexió, quins continguts visiten més, on s'aturen, on tenen dificultats, etc. El learning analytics consisteix en la recollida i l'anàlisi d'aquestes dades per part d’un sistema intel·ligent que n’extreu patrons significatius. El professorat pot saber com aprenen els estudiants i dissenyar cursos més efectius i personalitzats així com millorar els sistemes d'aprenentatge.

Il·lustració Marta Pau

Reptes:

  • El big data és ja una eina que facilita el diagnòstic, la presa de decisions, la millora del servei i el tractament dels pacients, tot i que el processament i maneig de les dades requereix encara habilitats molt especialitzades i una capacitació específica (científic de dades).
  • L’ètica en l’ús de dades confidencials que els governs hauran de regular i que afecta tant els professionals sanitaris com els proveïdors del servei.
  • La possible exclusió del pacient en la presa de decisions sobre la seva malaltia.

Cas d’aplicació:

La generalització de sensors (dispositius portables o wearables) permet monitoritzar l’estat de salut general de la persona que els porta: les polseres de seguiment de l’activitat física prenen dades de manera constant sobre les pulsacions, la tensió, etc. En el tractament de la diabetis en són un exemple concret els dispositius per al seguiment dels nivells de glucosa.

Il·lustració Marta Pau

Reptes:

  • La renovació tecnològica i el desenvolupament de solucions basades en la Idc dels sistemes de transport i de la logística.
  • Les dades generades des de diverses estructures digitals basades en la localització són encara poc conegudes o infrautilitzades pel que fa a les demandes del transport i la mobilitat.

Cas d’aplicació:

  • Les administracions: el projecte europeu Timon pretén ser un sistema de transport intel·ligent basat en aplicacions mòbils i plataformes web. Té l’objectiu d’utilitzar dades procedents del transport públic, dels conductors i fins i tot dels vianants per oferir informació útil i en temps real sobre la situació del trànsit.
  • El sector privat del transport: pot augmentar la competitivitat mitjançant l’eficiència dels enviaments i l’optimització de les càrregues.
  • L’ús personal: podem planificar la nostra ruta per estalviar combustible i temps.

Atura’t i reflexiona

Quina capacitat té el núvol? A banda de l’emmagatzematge, s’ha de tenir en compte la capacitat de processament. Llegeix aquest article sobre el fog computing (computació a la boira) i el cloud computing (computació al núvol): De la nube a la niebla, ¿qué es el “fog computing”?. Si hi tens interès, cerca algun altre article sobre el tema.

Ara llegeix aquest altre article per ampliar la perspectiva sobre els possibles interessos comercials d’aquest sistema de processament de dades: Hi ha una cosa nova anomenada "informàtica en boira" i no, no fem broma.

Participa en el fòrum:

Quin dels dos sistemes creus que té més futur i per què? I, què t’ha aportat el segon article que has llegit? Busca, si et cal, més informació i altres perspectives sobre el concepte fog computing en contrast amb el cloud computing.

Comparteix la informació amb els teus companys i comenteu les respostes per arribar, entre tots, a copsar les seves aplicacions i implicacions.