Pas 7. Actituds totalitàries
L'Europa contemporània està constituïda per estats de dret, és a dir, per estats democràtics. El camí fins arribar aquí no ha estat pas fàcil, però sembla que, a hores d'ara, tenim garantit el respecte a la nostra dignitat i a les nostres llibertats essencials.
Tot i això, en alguns àmbits no “exactament” polítics és possible detectar, però, actituds que semblen més pròpies del totalitarisme.
Es tracta d’actituds aparentment innocents que pots trobar, probablement, en el teu entorn més proper. Pensa en els casos següents:
La “voluntat de poder”, tan pròpia dels règims totalitaris, domina, de vegades, altres àmbits de la vida molt més propers. En aquests casos, les relacions que s’estableixen amb els altres queden deteriorades: més que relacions autènticament humanes, són relacions de domini on es perd el respecte per l'altre i la seva identitat. Sentiments com l'amor o l'amistat poden veure's contaminats per aquest afany dominador i, de vegades, es pot fer difícil distingir-los.
Llegeix aquests articles:
- El respecte a l'altre i a la seva llibertat: “El 40% de les adolescents angleses se sent pressionada en les relacions sexuals”
- La violència: “La idea de l’amor romàntic entre els joves disfressa d’afecte la violència masclista”
Un dels grans interrogants sobre l'holocaust: la complicitat de tots aquells milions de persones que sabien què passava i callaven, mirant cap a un altre costat. Sembla que la seva passivitat còmplice és justament la que va permetre l'holocaust.
Mira't aquest vídeo:
La passivitat ens converteix en còmplices de la violència - Font: Youtube
Si t'han sobtat les imatges, llegeix el perquè i el com del vídeo que acabes de veure: Què faries si presenciessis una situació de violència de gènere?
Els éssers humans tendim a oblidar la facilitat amb què som influenciats pel comportament dels altres. Erich Fromm, en el seu llibre La por a la llibertat (1941), anomena aquest tret psicològic tan humà com a “conformisme compulsiu”.
Pots estar segur que, deixant de banda el teu criteri individual i el teu esperit crític, no et deixaries portar i et guiaries pel “tothom ho fa”?
L’experiment de l'ascensor és una visió del comportament grupal, un experiment tragicocòmic i revelador alhora.
Mira’t aquests vídeos:
El comportament grupal ens influeix. Font: Ajutament de Castelló - Campanya contra la drogoaddició.
La pressió del grup i dels iguals pot condicionar i conformar l’actuació de l’individu. Mira’t aquest altre experiment del psicòleg Solomon Asch (1907-1996). Creus que en la mateixa situació podries fins i tot negar allò que veus?
Els experiments de Solomon Asch (1951) mostren el poder de la influència del grup. Font: Youtube
Mira't aquest vídeo:
Losers. Produït per Epoch Films. Font: Youtube
Bullying: Dan Olweus, professor de psicologia, va definir el bullying com una conducta de persecució física o psicològica que realitza un alumne o un grup d'alumnes contra un altre, que es tria com a víctima de repetits atacs.
No és un conflicte entre dues parts amb interessos contraposats, ni una baralla, és un procés de victimització. És un tipus de violència insidiosa que es construeix lentament. És difícil d'identificar ja que en els inicis sol ser poc evident i pot mantenir-se oculta al professorat, però és ben coneguda per l'alumnat. Suposa una vulneració dels drets fonamentals de la persona.
Mobbing: Heinz Leymann va aplicar el terme mobbing al maltractament psicològic en l’àmbit laboral. Fins aquell moment el terme només s'utilitzava per descriure certs comportaments socials observats en els ocells, que s'associen per combatre un membre del grup.
És un procés gradual: es fan córrer falsos rumors sobre la víctima, se saboteja la feina que fa, se li fa el buit, se la posa en situacions ridícules, etc. Aquesta relació malmet la dignitat, la intimitat o altres drets fonamentals de la persona afectada. Generalment, la intenció final és aconseguir que la persona afectada plegui de la feina.
- Ciberassetjament és l'ús d'informació electrònica i mitjans tecnològics tals com correu electrònic, xarxes socials, blogs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils i llocs web per assetjar algú, és a dir, per causar-li mal.
En el si de la família es poden produir situacions de negligència voluntària, maltractament físic, psicològic o emocional, entre d’altres, que podem posar en paral·lel amb les actituds totalitàries. Més enllà de la denúncia obligada davant d’aquestes situacions et proposem que llegeixis sobre l’escriptor txec Franz Kafka (1883-1949).
Kafka va mantenir una relació problemàtica amb el seu pare, un home rígid que menyspreava l’activitat literària del seu fill. Aquest i altres fets han fet de Kafka un autor universal que mostra en la seva obra l’individu com a presoner de la realitat social que l’envolta.
Va escriure Carta al pare, obra que el destinatari no va arribar a llegir mai. Llegeix-ne alguns fragments, en l’actitud del pare s'hi troben alguns trets característics del totalitarisme. Si penses en aquestes actituds, però, segur que descobriràs que, a hores d’ara, ja no són exclusives dels pares, sinó que, en alguns casos, són més pròpies del comportament dels fills respecte a pares o avis.
"Compáranos a los dos: yo, para decirlo buenamente, un Löwy [cognom de la mare de Kafka] con cierto fondo de los Kafka [cognom del pare], a quien sin embargo no impulsa esa voluntad de vivir, de comerciar y de conquistar típica de los Kafka, sino un aguijón de los Löwy, que actúa en otra dirección, más secreto, más tímido... Tú, en cambio, un verdadero Kafka en cuanto a fuerza, salud, apetito, volumen de voz, cualidades oratorias, autosatisfacción, superioridad humana...
Si tu sola presencia física ya me aplastaba... Recuerdo, por ejemplo, cuando nos desvestíamos juntos en una casilla. Yo flaco, débil, enjuto; tú, fuerte, grande, ancho. Ya en la casilla me sentía miserable, y no sólo frente a ti, sino ante el mundo entero, porque tú eras para mí la medida de todas las cosas.
Todos mis pensamientos en apariencia independientes de ti, llevaban desde el principio el peso de tu veredicto adverso... No me refiero aquí a ninguna clase de pensamientos elevados, sino a cualquier asunto pequeño de la infancia. Bastaba con estar contento por cualquier causa, absorbido por ella, llegar a casa y expresarla, para que la respuesta fuese un suspiro irónico, un meneo de cabeza, un golpeteo de los dedos sobre la mesa... Bastaba con que yo demostrase algún interés por alguna persona (cosa que, debido a mi carácter, no sucedía muy a menudo) para que tú, en seguida, sin consideración alguna para mis sentimientos ni respeto por mi opinión, te entrometieras con insultos, difamaciones y calumnias.
Amplia
Si t’ha interessat Kafka, et recomanem la lectura de Carta al pare, el trobaràs a la teva biblioteca.
La sublimació de la violència provoca reflexió i preguntes sobre la societat en què vivim.
La ciència-ficció ha presentat distopies. Què són? Són visions i lectures d’un món antiutòpic no precisament agradable, és a dir, societats opressives, brutals i totalitàries.
La Taronja mecànica (A Clockwork Orange, Stanley Kubrick, 1971) és un exemple de distopia. En una escena, el protagonista i els seus amics tornen a casa després d'una nit de festa, ensopeguen amb un ancià sense sostre i l'apallissen de manera salvatge.
Mira’t l’escena (t’advertim que pot resultar dura o que pot ferir la teva sensibilitat)
A Clockwork Orange. Director: Stanley Kubrick. Warner Bros Pictures / Stanley Kubrick Production, 1971.
Aquest episodi de violència gratuïta manifesta la degradació moral d'una societat ficcional on les noves generacions, desproveïdes d’empatia, han estat educades segons els principis del totalitarisme.
I ara, sisplau, llegeix la següent notícia, on no es parla de cap distopia d'un futur apocalíptic, ni d’una realitat alterada per la ciència-ficció ni d’una tecnologia rara, ni de bandes de neonazis, sinó de joves barcelonins, en teoria, normals i corrents.
Amplia
Sabies que existeixen precedents de distopies en la literatura i el cine que semblen haver predit el present? Llegeix aquest article: “Profecies del control total”.
