Pas 5. Manifestacions històriques del totalitarisme

Els règims totalitaris més foscos i cruels de la història es van manifestar durant el segle XX.

Quins van ser? Mira’t aquesta escena de la pel·lícula Katyń. Es tracta d’un episodi real, esdevingut l'any 1939 a Polònia: un grup de refugiats, que intenta salvar la vida fugint dels invasors alemanys, arriba a un pont on topa amb tots aquells que, venint de l'est, intenten salvar la vida fugint dels invasors soviètics.

Katyń. Director: Andrzej Wajda. Akson Studio, 2007.

Així doncs, aquest antic pont polonès simbolitza la tragèdia de l'Europa del segle XX, atrapada entre els totalitarismes de caire feixista i els d'ideologia comunista.

Hannah Arendt va recollir les seves reflexions sobre el nazisme i l’estalinisme en l’obra Els orígens del totalitarisme, publicada el 1951. Podríem sintetitzar-ne el contingut tot citant Fina Birulés, filòsofa que l’ha traduït:

“El totalitarisme modern era un nou i inèdit sistema de govern que va emprar la ideologia i el terror per controlar la societat de masses. Va significar l'anul·lació de l'individu, de la política, de la llibertat. El que és inèdit del totalitarisme del segle XX -el genocidi nazi dels jueus europeus no menys que les massacres de Stalin- és l'alienació i la destrucció no només física sinó moral de milions d'éssers humans, de la seva individualitat, a través de la dominació total agenciada en virtut de grans ideals i aplicada per una sofisticada màquina d'extermini administratiu”.

Birulés, Fina: Una herencia sin testamento: Hannah Arendt, Barcelona, Herder Editorial, 2007 (pàg. 54)

Ara, mira't aquest vídeo per situar les tres grans manifestacions històriques del totalitarisme al segle XX: feixisme italià, nacionalsocialisme alemany i comunisme soviètic. Malauradament, no són pas les úniques, però se les considera les paradigmàtiques:

Els totalitarismes del segle XX - Font: Youtube

Què en diu el pensament filosòfic?

Al pròleg de la seva obra cabdal, La dialèctica de la Il·lustració (1944), Horkheimer i Adorno fan referència al sentit del seu filosofar: “El que ens havíem proposat era, ni més ni menys, comprendre per què la humanitat, en lloc d'entrar en un estat veritablement humà, va desembocar en un nou gènere de barbàrie”.

Compartim amb ells -com també amb Arendt- la convicció que anima bona part de la seva tasca intel·lectual: per poder combatre el totalitarisme, se l'ha de conèixer, s'ha d'intentar entendre'l.

Mira’t aquests dos vídeos:

Arendt i la banalitat del mal. Font : Youtube

Hannah Arendt. Directora: Margarethe von Trotta. Zeitgeist Films, 2012.

És una de les explicacions: la banalitat del mal. El cas d’Eichmann com a paradigma del botxí nazi: un tipus mediocre, calb, miop i esquifit. Un homenet gris que va esdevenir assassí de masses no per voluntat pròpia sinó per encàrrec, pel sentit de la disciplina que cal suposar en un funcionari mitjanament eficient, segons argumentava ell mateix. Com explicava la pròpia Arendt: “les pitjors maldats són les comeses per persones insignificants”.

Podem tornar a formular-ho en forma de pregunta: Què passaria si poséssim persones bones en un entorn malvat? És la pregunta que ha obsessionat molts pensadors d’ençà que les monstruositats comeses en nom d’aquelles ideologies van anar sortint a la llum. Els doctors Stanley Milgram i Philip Zimbardo van voler respondre aquesta pregunta mitjançant un experiment.

Mira't aquest vídeo sobre els seus experiments a la recerca de respostes:

Un experiment sobre l’obediència a l’autoritat. Font: Redes - “La pendiente resbaladiza de la maldad”

Si ens tele-transportéssim en l'espai i el temps, i ens posessin en la circumstància d’Eichmann, podem estar veritablement segurs que no actuaríem com ho va fer ell?

Max Horkheimer

Theodor W. Adorno

Atura’t i comparteix

I els totalitarismes del segle XXI?

Si al segle XX una de les manifestacions dels règims no democràtics van ser els anomenats “totalitarismes”, basats en un partit únic que controla la vida dels ciutadans en totes les seves esferes, al segle XXI la humanitat continua vivint en règims que no respecten totalment les llibertats de les persones, siguin règims totalitaris o d’altres tipus.

Creus que moltes persones viuen en democràcies totals, actualment? Segons alguns estudis, un 40% de la població mundial viu encara sota règims no democràtics. Ho pots veure representat en aquest mapa:

Democràcies totals
9.01-10.00
8.01-9.00
Democràcies imperfectes
7.01-8.00
6.01-7.00
Règims híbrids
5.01-6.00
4.01-5.00
Règims autoritaris
3.01-4.00
2.01-3.00
0.00-2.00
No inclòs a les dades
 

Font: Vikipèdia

L'índex de democràcia és una classificació que realitza el grup britànic The Economist. Els països en color verd són considerats democràcies i obtenen una puntuació de 6 a 10 (amb Suècia, considerat el país més democràtic amb 9,88), mentre que els vermells i més foscs tenen la puntuació per sota de 4 i són considerats autoritaris (amb Corea del Nord, considerat el menys democràtic amb 1,03). (Dades del 2014)

Tria un dels països d’aquest mapa on no hi hagi democràcia total i busca en notícies o altres fonts d’informació entre un i tres fets que exemplifiquin que el país que has triat no és plenament democràtic o no respecta les llibertats bàsiques de les persones. Intenta no seleccionar un país que ja hagi estat triat per un altre company o companya i, si ho fas, procura no repetir els fets que ja s’hi hagin explicat.

També et demanem que expliquis, juntament amb els fets que mostrin la manca de democràcia del país en qüestió, quina mena de règim s’hi exerceix segons la classificació que apareix al Dossier “Els dictadors del segle XXI” del Diari Ara.