Pas 2. El totalitarisme. Només una història passada? (I)

El totalitarisme és un fenomen històric definitivament superat?

Quan ens enfrontem a la barbàrie, sempre sembla que sigui cosa dels altres i no pas nostra, no pas de nosaltres. Cosa d’estrangers o cosa d'altres temps. El totalitarisme pot semblar un fenomen històric definitivament superat, un assumpte dels llibres d'història però no pas un problema d’avui.

Mira’t aquestes imatges del passat i del present. Hi veus correspondències?

Anul·lació de la llibertat individual

1937. Míting nazi a Nuremberg. (Font: Hugo Jaeger— Time & Life Pictures/Getty Images)

2010. Desfilada espontània de l’exèrcit per felicitar el líder nord-coreà Kim Jong-il en la seva reelecció com a secretari general del Partit dels Treballadors de Corea. (Font: KCNA via REUTERS)

En el totalitarisme, la llibertat individual dels ciutadans no té cap valor: és el líder del partit qui organitza directament tant la vida pública com la privada. Tot està en funció dels desitjos i obsessions del governant. En l’àmbit públic és significativa l’exaltació col·lectiva del líder mitjançant actes multitudinaris. Fins i tot els reductes més íntims de la vida dels ciutadans hi estan subordinats. No s'admeten ni la crítica ni la pluralitat.

El culte al líder

1939. Hitler envoltat de noies. Font: Hugo Jaeger - Time&Life Pictures/Getty Images

1936. Cartell de propaganda estalinista

2013. El líder Nord-coreà Kim Jong Un visita una explotació agrícola. Font: KCNA via Time.

2014. Kim Jong Un, acompanyat per la seva dona, visita un hospital infantil a Pyongyang. Font: KCNA via AFP

En el totalitarisme totes les activitats, totes les dimensions de la vida, siguin d'ordre social, polític, econòmic, intel·lectual, cultural i moral es troben subordinades als interessos i a la ideologia del líder, un ésser únic i messiànic.

Menyspreu per les vides humanes

1945. Supervivents del camp de concentració d’Ebensee (Àustria) en ser alliberats per l’exèrcit dels EUA. (Font : History.com)

2006. Delinqüents condemnats a mort humiliats en un judici públic a Zhuzhou (Hunan), Xina. (Font: REUTERS - Newsweek)

En un sentit ampli, el terme totalitarisme fa referència a aquells règims polítics que no accepten el sistema democràtic i no respecten els drets humans bàsics. La suposada bellesa d'un ideal arriba a justificar qualsevol mitjà per assolir-lo, fins i tot els més inhumans i cruels. Comparada amb la noblesa de la idea, les vides humanes són irrellevants. Això es va manifestar de manera brutal el segle passat amb el feixisme i el comunisme a través dels konzentrationslager (camps de concentració) alemanys i el gulag soviètic.

La inhumanitat del totalitarisme

1941. Massacre de jueus a Babi Iar (Kíev, Ucraïna) per part dels nazis. (Font: Domini públic, autor desconegut)

La fotografia, trobada en l'àlbum de records d'un antic membre de la Schutzstaffel (escamots de protecció nazis o SS), mostra un soldat de les SS apuntant al cap d'una dona que, encongida i donant l'esquena al botxí, abraça amb força la seva filla, una nena de pocs anys que estreny la careta contra la de la seva mare. Víctimes anònimes de la barbàrie, mare i filla semblaven voler protegir-se mútuament, com si intentessin esborrar la imminència de la tragèdia.