Pas 6. Totalitarisme i drets humans

La base dels governs democràtics no consisteix només a votar cada cert temps, no n’hi ha prou amb unes normes formals.

Les eleccions han portat al poder, també, líders totalitaris.

L’essència de la democràcia és el respecte per les llibertats i els drets humans. Quines llibertats i drets ha de garantir?

Escolta el professor de ciència política i sociologia Larry Diamond. Et dóna una resposta breu, senzilla i clara:

Larry Diamond exposa la seva visió sobre què fa funcionar la democràcia. Font: Stanford CDDRL.

Ara bé, aquesta visió no és nova, ni tan sols patrimoni dels temps actuals! En l’antiga democràcia atenesa, la llibertat i la tolerància així com la responsabilitat i la capacitat de judici de l’home eren clau.

Llegeix l'oració fúnebre que Pèricles va dirigir als atenesos, l'any 431 abans de Crist, tal com la recull l'historiador Tucídides. Veuràs que és una de les descripcions més antigues i, alhora, més apassionades de la democràcia.

Prova d’identificar en el text les fórmules que Pèricles utilitza per defensar la justícia, la llibertat i la igualtat.

”La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les de les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas imitadors d'altres. De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans no d'uns pocs sinó d'una majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions públiques, com tampoc per pobresa, si un pot fer un servei a l'Estat, no li és un destorb la seva obscura condició social. La llibertat és la nostra norma de govern en la vida pública i en el comerç ordinari de la vida no ens mirem amb recel, ni ens irritem amb el veí si fa el que li plau, ni li fem cara de retret que no perjudica però dol. Sense molèstia en les nostres relacions privades, per respecte, complim amb exactitud les disposicions públiques obeint sempre les autoritats i les lleis, principalment les establertes per a protegir els qui pateixen injustícia i les no escrites, la transgressió de les quals porta el menyspreu general.

A més per a descans de les fatigues hem procurat al nostre esperit moltíssims esbargiments. Tenim jocs i festes regulars al llarg de l'any i belles cases particulars, i el plaer que cada dia trobem en aquestes coses foragita la tristesa. I gràcies a la seva importància entren a Atenes tots els productes del món i així resulta que ens és tan familiar gaudir dels fruits d'altres països com dels de l'Àtica mateix.

Som, en efecte, amants de la bellesa amb simplicitat i amants de la cultura sense efeminament. Ens servim de la riquesa més com a unitat d'acció que per a presumpció de paraula. La pobresa entre nosaltres no és considerada humiliant per a ningú; l'humiliant és no fer res per a defugir-la. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers privats com dels públics, i en els qui es dediquen a llurs oficis particulars es troba una idea suficient de política. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics no pas per un tranquil sinó per un inútil; nosaltres personalment almenys jutgem o estudiem amb cura els assumptes, perquè creiem que no són les paraules les qui perjudiquen l'acció, sinó el no informar-se prèviament per la discussió abans de fer el que cal.”

“Discurs fúnebre de Pèricles”. Història de les guerres del Peloponès. Llibre II, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1964 (capítols XXXVII- XL)

Comprova, si vols, els arguments que l'autor ha utilitzat per defensar la justícia, la llibertat i la igualtat.

Defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat Exemplificació en el text
Essència de la democràcia
Igualtat de drets
Contra la discriminació en funció de la classe social
Defensa de la llibertat
Respecte a la diferència
L’Estat no ha d’interferir en les relacions privades dels ciutadans
L’acompliment de les lleis no es basa en la coacció sinó en la convicció
Opció pels més febles
Obertura al món
Defensa de la cultura
Estat del benestar
La “cosa pública” és cosa de tots
Contra la manipulació intel·lectual i a favor del pensament crític
Defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat. Exemplificació en el text
Essència de la democràcia “L'administració està en mans no d'uns pocs sinó d'una majoria”
Igualtat de drets “La llei és igual per a tothom”
Contra la discriminació en funció de la classe social “és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa i no per raó de la seva classe”
Defensa de la llibertat “La llibertat és la nostra norma de govern”
Respecte a la diferència “No ens mirem amb recel, ni ens irritem amb el veí si fa el que li plau, ni li fem cara de retret que no perjudica però dol”
L’Estat no ha d’interferir en les relacions privades dels ciutadans “Sense molèstia en les nostres relacions privades”
L’acompliment de les lleis no es basa en la coacció sinó en la convicció “per respecte complim amb exactitud les disposicions públiques”
Opció pels més febles "les lleis, principalment les establertes per a protegir els qui pateixen injustícia”
Obertura al món “I gràcies a la seva importància entren a Atenes tots els productes del món i així resulta que ens és tan familiar gaudir dels fruits d'altres països com dels de l'Àtica mateix”
Defensa de la cultura “amants de la cultura”
Estat del benestar “la pobresa entre nosaltres no és considerada humiliant per a ningú; l'humiliant és no fer res per a defugir-la”
La “cosa pública” és cosa de tots “Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers privats com dels públics, i en els qui es dediquen a llurs oficis particulars es troba una idea suficient de política”.
Contra la manipulació intel·lectual i a favor del pensament crític “estudiem amb cura els assumptes, perquè creiem que no són les paraules les qui perjudiquen l'acció, sinó el no informar-se prèviament per la discussió abans de fer el que cal”

Per últim, és important que pensis en la qüestió dels drets humans. Consulta la Declaració Universal dels Drets Humans (ens interessen, ara, especialment els articles 1, 2, 3, 4, 21 i 22). En aquests articles trobaràs, en positiu, tot allò que els totalitarismes neguen, en posar per sobre de la dignitat humana altres idees que consideren prou importants com per anul·lar-la.

En llegir els drets humans, segurament t’han vingut al cap discursos, programes i proclames polítics de líders actuals que apel·len a aquestes idees, que qualsevol ésser humà assumiria com a pròpies. Mirem d’esbrinar com la propaganda i els discursos es poden revestir d’un vernís antiautoritari quan el que diuen és just el contrari.

Mira't aquest vídeo d'un discurs de Hitler adreçat als joves alemanys:

Discurs d’Adolf Hitler a les joventuts alemanyes del Reich, 1934. Fragment del documental El triomf de la voluntat de Leni Riefenstahl, 1935.

El contingut del discurs adreçat als joves, d’una innegable elegància formal, construcció impecable i metàfores suggeridores, esdevé encara més impactant per la realització cinematògrafica. La seva bellesa visual i de contingut el fan perillós. Conté els trets més essencials del totalitarisme, alguns ben explícits i d'altres no expressats de manera literal però presents de manera latent. Intenta identificar-los i formular-los de manera clara i concisa. Això t'ajudarà a copsar el sentit -i l'autèntica intencionalitat- del discurs. Ara mira-te’n l’anàlisi: ho havies identificat?

Trets essencials del totalitarisme Fórmules presents en el discurs
  • Culte al líder
  • L’Estat anul·la l’individu
  • Imposició d’una veritat única dictada pel líder
  • La figura del líder personifica tots els valors
  • Menyspreu pel pensament propi
  • Valors suprems: obediència i submissió
  • Anul·lació dels procediments democràtics
  • Anul·lació de la llibertat
  • Menyspreu pel pensament propi
  • L’Estat té el monopoli de la veritat
  • Hipertròfia de la política
  • Tot el que és privat resta subordinat als interessos de l’Estat
  • Identificació del lider amb la voluntat del poble
  • Voluntat de crear un “home nou” que correspongui a una idea preestablerta
  • Voluntat de crear aquest “home nou” modelat pel qui parla?
  • Desconfiança envers la naturalesa humana
  • L’Estat anul·la l’individu
  • S’aprofita del sentiment de pertinença a una comunitat i el manipula per aconseguir els seus objectius polítics
Trets essencials del totalitarisme Fórmules presents en el discurs
  • Culte al líder
“El meu cabdill”
  • L’Estat anul·la l’individu
“El més alt sacrifici en pro d’aquesta nació”
  • Imposició d’una veritat única dictada pel líder
  • La figura del líder personifica tots els valors
“Vos personifiqueu, per a nosaltres, el concepte de lleialtat”
  • Menyspreu pel pensament propi
  • Valors suprems: obediència i submissió
“Per això desitgem ser fidels”
  • Anul·lació dels procediments democràtics
“Volem arribar a ser un imperi”
  • Anul·lació de la llibertat
  • Menyspreu pel pensament propi
  • L’Estat té el monopoli de la veritat
Volem que aquest poble sigui obedient”
  • Hipertròfia de la política
  • Tot el que és privat resta subordinat als interessos de l’Estat
  • Identificació del lider amb la voluntat del poble
“Heu de practicar l’obediència en vosaltres mateixos”
  • Voluntat de crear un “home nou” que correspongui a una idea preestablerta
“Volem que aquest poble no es torni tou”
  • Voluntat de crear aquest “home nou” modelat pel qui parla?
“Heu de ser forts. Heu de ser valents”
  • Desconfiança envers la naturalesa humana
“Heu d’aprendre a sacrificar-vos”
  • L’Estat anul·la l’individu
  • S’aprofita del sentiment de pertinença a una comunitat i el manipula per aconseguir els seus objectius polítics
“Alemanya marxa dins vostre i Alemanya ens segueix”

Un altre discurs, aquest considerat un dels millors de la història, prové de la pel·lícula El Gran Dictador. Va ser rodada l’any 1940, moment dels totalitarismes europeus, és un discurs valent tant pel moment històric com per l’atemporalitat del seu contingut.

Mira-te’l i contraposa els seu missatge al discurs real de Hitler que has analitzat (i si et ve de gust, planteja’t veure la pel·lícula sencera en un altre moment):

El gran dictador. Director: Charles Chaplin. United Artists (1940).

Ara bé, instal·lar-se en un discurs tan “bonic” pot portar a l’absència de crítica, de pensament individual i de reflexió col·lectiva. Ja el 1944, l'escriptor Georges Orwell ens advertia d’aquest perill:

“D’ençà que va començar la guerra contra el totalitarisme, crec que la nostra causa és la millor, però perquè continuï sent la millor, ens cal una autocrítica constant.”

Font : George Orwell: A Life in Letters

Què en diu el pensament filosòfic?

L’ideal del totalitarisme és el no-pensament. El totalitarisme persegueix domesticar consciències. Per això, busca emmordassar, perseguir i ofegar qualsevol vestigi de pensament propi. Ho ha de fer així perquè el pensament és lliure. Hannah Arendt parlava del “diàleg silenciós de l’ànima amb si mateixa”, és a dir, de la capacitat de pensar de l’ésser humà com a imprescindible per distingir el bé del mal i, per tant, de la necessitat de la reflexió individual. Erich Fromm a La por a la llibertat advertia:

"El dret d'expressar els nostres pensaments només té sentit si som capaços de tenir pensaments propis”

La filòsofa francesa Simone Weil (1909 –1943) explicava com el totalitarisme persegueix esclafar el pensament per mitjà de la síntesi de burocràcia i tecnologia. D’aquesta manera el poder construeix un aparell de propaganda que li permet assumir el control de tots els àmbits de la vida, tant dels externs (relacions socials, conducta) com dels interns (la pròpia consciència, emocions i valoracions morals). L’ensinistrament perfecte. El poder és un tema complex: s’articula i s’executa de manera diferent segons la ideologia del governant. Com es pot controlar el poder i els que l’exerceixen? La democràcia participativa ja hauria de complir aquest paper regulador.

Mira’t aquests vídeos en què l’assagista Valentí Puig i el filòsof Paolo Flores d'Arcais reflexionen al voltant del poder. Un el defineix com “la bèstia” i l’altre raona sobre els totalitarismes històrics i les seves conseqüències en la democràcia europea:

El control del poder. Font: Amb filosofia, “El poder”, TV3

Els filòsofs Paolo Flores d’Arcais i Marina Garcés ataquen la qüestió de la llibertat. Mira’t el vídeo, escolta les seves afirmacions i pensa en com l’exercici de la llibertat es relaciona amb els drets humans:

Les definicions de la llibertat i el seu abast social. Font: Amb filosofia “La llibertat”, TV3

Erich Fromm

Simone Weil

Atura’t i comparteix

Mira’t aquest vídeo sobre els drets humans:

What are the universal human rights?. Benedetta Berti. TED-Education

Les polítiques totalitàries no respecten els drets humans més bàsics, els drets de les persones que es converteixen en víctimes de la barbàrie totalitària. Estem desprotegits contra aquest tipus de règims?

La protecció i defensa dels drets humans no és només una tasca que hagin de fer els estats. La societat civil juga i ha jugat un paper clau en la vigilància, investigació i defensa dels drets humans arreu del món. Avui dia, organitzacions com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, així com un gran nombre de petits grups locals, treballen per promoure els drets de tots els éssers humans.

En aquest fòrum et demanem que et documentis sobre dues qüestions:

  • la transgressió arreu del dret a la llibertat d’expressió
  • els presos de consciència

Tria’n una i fes la teva intervenció en el fòrum.

a). Human Rights Watch és una organització mundial no governamental que s’encarrega d’investigar i d’informar sobre l’incompliment de drets fonamentals de les persones.

Ens centrarem en un dels drets humans que no respecten els totalitarismes, la llibertat d’expressió. Hi ha casos flagrants de no respecte cap a aquest dret fonamental i n’hi ha d’altres que són més subtils però que val la pena saber detectar. Tot i no viure sota règims totalitaris com a tals, molts ciutadans pateixen el no respecte per la llibertat d’expressió.

Busca a la pàgina de Human Rights Watch, en el buscador per temes, “Llibertat d’expressió” i explica de manera sintètica i clara en el fòrum un dels casos que s’hi presenten que no hagi estat exposat encara per cap altre company o companya del curs.

Hi has d’explicar sintèticament el cas, posar-hi l’enllaç a la pàgina on s’exposa i aportar reflexions personals. Hi has trobat casos del nostre context? Quins? Quina reflexió t’ha suscitat el fet de veure els casos actuals de no respecte a la llibertat d’expressió?

b). Has sentit a parlar dels presos de consciència? Amnistia Internacional treballa per tal d’aconseguir l’excarceració del major nombre possible d’aquests presos i proposa, a qui vulgui fer-ho, escriure’ls missatges de suport.

Busca notícies actuals sobre presos de consciència d’arreu, fixa’t en el país que l’ha empresonat, pensa en el seu règim polític i comenta el cas. Procura que no l’hagi comentat cap altre company i entre tots veureu situacions d’orígens ben diferents.