Seguretat a la xarxa

Les nostres experiències són immediatament compartides i, alhora, emmagatzemades permanentment.

Curtis J. Bonk, The World is Open. How Web Technology is Revolutionizing Education

Vivim un moment clau en l’evolució de la humanitat. Internet connecta les vides singulars d’arreu del planeta Terra, els dona veu i protagonisme a través d’un mitjà d’efectes immediats i globals. Davant d’aquest context, té sentit fer servir les lleis antigues per tancar espais de bits, oberts i sense fronteres traçades?

La informació no ha canviat; el que ha canviat és la manera com la movem i la fem circular. Aquí us proposem un recorregut per reflexionar sobre: quina informació volem deixar al domini públic per fer créixer les oportunitats de les persones? Quina informació volem preservar del domini públic per continuar gaudint d’espais propis, lliures de mirades no desitjades?

Síl·labus

L'empremta digital
Coneix com els sistemes informàtics i Internet capten la informació que hi emetem.
Contractació de serveis
Valora com els serveis 2.0 tracten la informació que hi dipositem sent-ne conscients o no.
El dret a l'autodeterminació informativa
Coneix com la Unió Europea ha configurat aquest dret com a fonamental i per què.
Delictes i faltes
Analitza si la irrupció d’Internet ha generat nous delictes, identifica’ls i valora’n possibles intervencions a fi d’evitar-los.

Any d'edició

2014

Actualitzat al juny de 2020

Prerequisits del curs

És recomanable haver cursat prèviament el miniop Cercar a Internet

Itinerari recomanat:

  1. Cercar a Internet

Dedicació horària

20 hores

Elaborat per

Laia Martín, de l'ISPC,
en col·laboració amb:
Xavier Belanche
Catina Bujosa
Mireia Manresa

L’empremta digital: què poden arribar a saber els altres de mi?

Ja no som només el que mostrem físicament sinó el que hem mostrat a través de les xarxes.

En aquest vídeo s’hi fa un experiment. Mira-te’l:

La informació que mostrem a les xarxes socials té efectes (Font: Jack Vale Films )

Malgrat el que sovint pensem, les dades electròniques són difícils d’esborrar del tot. El rastre digital que anem deixant és molt més fort que el d’un tatuatge i no sempre tenim a les nostres mans saber on s’emmagatzema ni què se n’està fent.

Fixa’t en aquests casos:

Atura’t i comparteix

Cerca notícies d'actualitat relacionades amb usos no desitjats o fins i tot il·lícits de la nostra empremta digital. Aporta els resultats de la teva cerca al fòrum: publica-hi l'enllaç de cada notícia i acompanya'l d'una frase que en resumeixi el contingut. Et proposem que els comparteixis també a Twitter , si hi tens un compte, amb l'etiqueta #miniop16 .

El teu rastre a la xarxa

"Perquè Internet ens vigila, ha arribat l'hora que nosaltres vigilem els qui ens vigilen", Gary Kovacs

Mira't aquest vídeo:

La informació de navegació és rastrejada per altres - Font: Gary Kovacs. Tracking our online trackers - TED Talks

Així doncs, ja hi ha eines que ens permeten saber qui està seguint la nostra activitat a la xarxa . Malgrat que no estan específicament pensades per salvaguardar la nostra intimitat, sí que ens mostren fins a quin punt la nostra informació és utilitzada per diferents empreses d’Internet. Aquí en tens un altre exemple:

Lightbeam per a Firefox et mostra gràficament qui t'observa - Font: Mozilla

Les dades poden ser recollides amb o sense consentiment explícit del navegant. Com que molt sovint no en som conscients, aquestes eines ens permetran visualitzar qui està prenent nota del nostre rastre digital.

Són molt útils, doncs:

  • per saber qui ens vigila
  • per poder bloquejar accessos de terceres parts no desitjats
  • per mostrar-nos les connexions amagades rere els llocs que voluntàriament i conscientment visitem
  • per saber d'on surten les galetes (o cookies ) i qui en rep la informació
  • per saber on estan localitzats geogràficament els servidors que emmagatzemen aquestes dades

Atura't i practica

Fem una prova? Canvia al navegador Firefox i instal·la-hi Lightbeam per a Firefox.

Analitza els teus moviments al cap d'un dia.

Al principi, la gràfica apareix buida. A mesura que naveguis per diferents adreces, els llocs visitats s'hi aniran representant en forma de cercles.

Si aquests llocs deixen anar galetes ( cookies ) al teu navegador, els veuràs en vermell o en forma de triangle. Lightbeam els anomena 'terceres parts'.

En passar el ratolí per sobre dels cercles o triangles, podràs llegir informació amb l'adreça web del lloc visitat o de les terceres parts que et segueixen el rastre. Què volen aquests 'paràsits'? En principi, anunciar productes, establir connexions amb xarxes socials o bé obtenir dades per a estadístiques sobre hàbits de navegació.

Coneixent-la, la pots inhabilitar des d'aquesta mateixa extensió instal·lada al teu navegador.

Interpreta la gràfica dels teus moviments:

  • Podries dir quina informació s'ha recollit sobre tu? Qui l'ha recollida? Saps què se'n fa? Pots buscar informació sobre els continguts de les galetes als espais web visitats o detectats com a terceres parts. Si no en donen, pots començar a malpensar.
  • La informació que diuen que recullen pertany a l'àmbit d'allò més personal i que no voldries que el públic en general conegués?

Com ens venem l'ànima al diable

Entenem per intimitat aquella parcel·la que cadascú, en exercici de la seva llibertat individual, reserva de la seva vida davant de l'acció i el coneixement de les altres persones, siguin poders públics, entitats privades o particulars.

Aquesta parcel·la té components personals, però també, socioculturals.

Per entendre aquesta dimensió, mira't aquest vídeo:

L'exhibició de la intimitat, costum social i tria personal - Font: Jordi Brescó, Blog Europa - TV3

La construcció de la identitat digital és una responsabilitat social i una marca personal que perdurarà.

Decidir què mostrem als altres sempre ha estat un signe d’identitat i de posició social. I una marca que perdura. Durant l'adolescència, carpetes, agendes, pòsters a les habitacions... solien identificar la personalitat de cadascú. Avui dia, els tatuatges i les xarxes socials han pres el relleu d'aquelles manifestacions identitàries, però la funció continua sent la mateixa: l'empremta a la pell o a les xarxes socials ens identifica davant dels altres i som nosaltres qui decidim què volem mostrar.

Les xarxes socials faciliten que ens construïm aquesta identitat, però se’ns poden girar en contra. Allò que publiquem, tal com el verb indica, es queda a l'espai públic i pot condicionar les nostres vides personals o professionals. Aquí en tens un exemple:

Quan Facebook pot ser causa d'acomiadament Font: La Vanguardia

Atura't i reflexiona

Llegeix les condicions d'ús de Facebook:

Què has descobert llegint aquestes condicions d'ús? Què saps ara que no sabies? Explica-ho en el fòrum, tot reflexionant sobre les qüestions següents:

  • En cas de conflicte, a quin tribunal hauries de recórrer?
  • I, en últim terme, quin país de la Unió Europea s'esmenta explícitament a les condicions d’ús per resoldre-hi controvèrsies?
  • Per què es parla de privacitat i no pas d'intimitat? Creus que es pot establir una gradació públic / privat / íntim ?
  • Podem dir que tota la informació que deixem a Facebook s'elimina i que s'elimina quan volem?
  • Finalment, com aconsellaries de configurar el perfil en una xarxa social per preservar al màxim la teva privacitat?

Com protegir la nostra identitat a la Xarxa?

Hem de cultivar la nostra identitat digital amb cura i responsabilitat.

Els seus principals enemics són:

  • els poders públics que poden accedir i utilitzar les nostres dades sense permís i/o sense que en tinguem coneixement.
  • les empreses que volen fer negoci a partir de l'accés a les nostres dades.
  • nosaltres mateixos quan contractem serveis, especialment de xarxes socials, sense parar esment que establim un acord, és a dir, que fem un pacte de prestacions i contraprestacions.
  • terceres persones que poden
    • utilitzar de forma fraudulenta i de mala fe la nostra imatge
    • fer servir la xarxa com a mitjà de difamació
    • apoderar-se de les nostres claus d'accés als nostres comptes en línia (al núvol)

Aquest últim aspecte, l'accés per part de terceres persones als nostres comptes, és la causa de molts problemes de seguretat. La tecnologia, però, és cada cop més transparent i senzilla d'utilitzar.

Aquí tens una relació de consells de seguretat:

Com pots eliminar el teu rastre en línia? Com pots reforçar la seguretat de les teves contrasenyes? Posa fil a l’agulla:

Existeixen extensions instal·lables al teu navegador com Disconnect o Ghostery que et permeten prendre decisions sobre què estàs disposat a mostrar i a qui.

Mira't aquest vídeo i et sorprendràs:

Podem prendre decisions informades sobre la nostra privacitat - Font: Ghostery

Malgrat que pot resultar de vegades una feina feixuga recordar-les totes, triar una contrasenya segura és fonamental.

Aquest vídeo t'hi pot ajudar:

Consells per crear una contrasenya segura - Font Google

Hi ha, doncs, contrasenyes dolentes perquè són previsibles però també maneres de crear-ne de bones. Els articles següents te'n fan cinc cèntims: La llista de les pitjors contrasenyes i Com crear-ne de bones


Ara bé, totes aquestes precaucions poden resultar anecdòtiques. Encara pots anar molt més enllà per protegir la teva privacitat. El Projecte Tor t'ho permet. És una xarxa oberta que conté un navegador que permet moure's per Internet de manera totalment anònima i evita que els governs i les empreses recopilin dades sobre tu i els teus hàbits de navegació

Mira't aquest vídeo, sabràs com funciona i qui l'utilitza:

How Tor Browser protects your privacy and identity online. Font: Tor Project - Dave Godall

Aprèn en col·laboració

Explora el Projecte Tor. Comparteix els teus dubtes i descobertes amb els companys.

Atura't i practica

Actualment, molts de nosaltres hem d’estar força més connectats per causa de la feina, els estudis o per mantenir el contacte amb els nostres éssers estimats. Per això, fem servir, en molts casos, serveis de videoconferència, com ara Zoom.

Quant al teletreball i els contactes interpersonals en directe, et pot resultar interessant conèixer les recomanacions del Projecte Tor llegeix atentament aquest article: Conectadas y seguras en tiempos de cuarentena, explora alguna de les eines o serveis que s’hi mencionen i comenta-la al fòrum.

Et pots instal·lar al navegador les extensions Ghostery o Disconnect per veure quina informació teva s’està captant en fer servir les eines de videoconferència.

El dret a l'autodeterminació informativa

T'adones que, potencialment, vivim en cases de vidre?

Mira't aquest vídeo:

Línies bàsiques de la protecció de dades personals. Font EAPC - Autor: Scopia Visual Interfaces Systems S.L.

La protecció de dades personals (autodeterminació informativa) és el dret que té tota persona de saber qui sap què sobre ella, en quin moment, per què, per a què i també de demanar-ne la rectificació, si són incorrectes, i la cancel·lació.

No s'ha de confondre amb el dret a la intimitat. El dret a l'autodeterminació informativa apareix com a tal en el moment en què la informàtica es desenvolupa i amenaça la vida privada de les persones. Per què? Doncs perquè les seves dades poden ser vigilades, analitzades i tractades tant pels poders públics (estats) com pels privats (empreses).

La Constitució espanyola de 1978 va ser, després de la portuguesa, de les primeres a reconèixer aquest dret. No és estrany: tant Espanya com Portugal acabaven de sortir de dos règims dictatorials i iniciaven un llarg camí cap a la democràcia. En aquest context, pensar que els poders públics podien ser amos i senyors de les dades personals dels ciutadans provocava un recel més que justificat.

Aquest dret està reconegut per la legislació europea com a dret fonamental mentre que als EUA només s'ha legislat des de diferents sectors però no pas en la columna vertebral del sistema legislatiu: la Constitució. Aquest fet explica que la National Security Agency (NSA) es dediqués a aplegar i explotar dades dels ciutadans accedint als servidors de les principals empreses d'Internet, ja que per al poble americà preval la llibertat d'expressió sobre la intimitat, tal com estableix la cèlebre Primera esmena de la Declaració de Drets que acompanya la Constitució: “El Congrés no podrà elaborar cap llei quant a l'establiment d'una religió, ni prohibir-ne el lliure acompliment de ritus; ni reduir la llibertat d'expressió o de premsa; ni privar el poble del dret de reunió pacífica, ni del dret de petició a fi de demanar reparacions al Govern.”


Atura't i reflexiona

Mira't aquest vídeo:

Al Nadal de 2013 Edward Snowden va difondre un discurs advertint de la creixent manca de privacitat. Font: Channel 4 i The Guardian

La denúncia d'Snowden, antic agent dels serveis d'intel·ligència dels EUA, ha tingut molta repercussió als mitjans de comunicació d'arreu del món. Tanmateix, a Europa, des de finals del segle XX, juristes d'anomenada, com l'italià Stefano Rodotà, havien centrat les seves reflexions sobre la relació entre tecnologia, respecte als drets fonamentals de les persones i l'exercici efectiu de la democràcia.

Llegeix el text de Rodotà:

L'home de vidre és una metàfora nazi, que reflecteix la idea d'un Estat que pot apoderar-se completament de la vida de les persones que davant seu no té ciutadans, sinó súbdits. [...] Una tutela efectiva de la privacitat es transforma, aleshores, en element bàsic perquè una societat pugui continuar anomenant-se democràtica. [...] L'experiència d'aquests últims anys posa en evidència que l'esfera de la política es relaciona amb les tecnologies de la informació i de la comunicació sobretot pel que fa a l'e-govern, al desenvolupament del control sobre les persones, a les iniciatives directes dels ciutadans. Està clar que es tracta de dinàmiques que es refereixen a lògiques diferents: eficiència, control, participació. Analitzant més en detall aquestes dinàmiques, ens adonem que sovint als ciutadans se'ls promet un futur ple d’eficiència administrativa i se'ls oculta un present en què els instruments d'un control cada cop més invasiu i capil·lar es multipliquen. Gairebé sembla que s’estiguin construint dos mons que no es comuniquen i que l'e-govern, l'Administració electrònica, pugui desenvolupar-se sense tenir en compte l'esclafament contemporani de drets individuals i col·lectius, amb l'excusa d'exigències d'eficiència o de seguretat. No és casualitat que els administrats siguin anomenats ‘clients’ i que s'utilitzin fórmules del llenguatge de l'empresa, com ara ‘costumer satisfaction’ que converteixen el ciutadà en un mer consumidor de serveis.

Stefano Rodotà: Democracia y protección de datos

A partir de les afirmacions contingudes al vídeo d'Snowden i del text anterior, debateu sobre quina relació hi ha entre el tractament informàtic de dades privades i la llibertat personal davant dels poders públics.

  • Per què s'afirma que el control de les dades personals converteix els ciutadans en clients?
  • Pots relacionar el cas Cambridge Analytica que va esclatar al març de 2018 amb les idees de Rodotà i Snowden?
  • Quines repercussions té aquest fet?

Lleis velles per a un món nou?

Internet ha obert un nou escenari d'abast global per a l'actuació humana i ha potenciat valors com la col·laboració. Davant del nou panorama, cal reescriure la llei? Com podem fer que s'apliqui en aquest nou escenari global?

Internet no admet mesures de blocatge per la seva pròpia naturalesa que és la de la connexió de nodes horitzontals situats en qualsevol lloc del planeta. El que s'esborra d'un ordinador connectat queda en un altre ordinador connectat. Quan els estats han volgut plantar cara a la cibercriminalitat, s'han trobat aplicant criteris territorials a un mitjà líquid i aquests, és clar, no han estat gaire útils. L'any 2001 el Conveni de Budapest sobre cibercriminalitat va intentar establir unes bases de col·laboració entre estats.


art. 20 Conveni de Budapest art. 20 Conveni de Budapest

Com podem veure, en aquest fragment s’apunta a un compromís basat en la idea de territori geogràfic. El dret reacciona utilitzant les barreres físiques.

Una opció és enderrocar-les establint acords comuns entre països. Ara bé, sempre hi ha paradisos, països que viuen de no col·laborar.

Una segona opció és tancar l'accés a determinats dominis d'Internet des dels servidors situats en països en concret, com ha passat a Turquia, a la Xina o a Corea del Nord.

Però... no és possible controlar Internet amb barreres i criteris territorials! Les estratègies de barrera no serveixen quan la informació flueix. Com l’aigua, la informació s'escampa arreu prenent noves formes contínuament.

Cal, doncs, un dret de consens. Com el construïm? Amb codis deontològics, acords entre les parts en conflicte i la col·laboració de l'arquitectura tecnològica d’Internet que és molt important que es mantingui en un punt de neutralitat.

Internet té una arquitectura que connecta els ordinadors d’arreu. La Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) és l’entitat que manté aquesta arquitectura. La ICANN coneix millor que ningú el funcionament de la xarxa. Ja fa anys que ha adoptat el que ha anomenat Política de Resolució de Disputes de Noms de Domini Uniformes. Es tracta d'un conjunt d'acords que afecten tots aquells que registren noms de domini. En cas d'incompliment d'aquesta política, les persones afectades poden plantejar el seu cas davant d'un panell d'experts que deliberen i decideixen l'atorgament o no d’un nom de domini a qui considerin que demostra haver-se'n fet mereixedor.


Vegem-ne dos exemples contraposats:

El cas del futbolista Xavi Hernández

  • El jugador reclama el domini <xavihernandez.com>
  • El domini ha estat registrat amb anterioritat per una altra persona
  • Aquesta persona l'usa per fer negoci i de mala fe, aprofitant la fama del jugador
  • La sentència és, doncs, favorable a Xavi Hernàndez.

El cas de Bruce Springsteen

  • El cantant reclama el domini <brucespringsteen.com>
  • El domini ha estat registrat per un club de fans amb anterioritat
  • El club de fans no utilitza de mala fe el nom del seu ídol, al contrari!
  • La sentència és desfavorable a Bruce Springsteen

I és que la política general quant a noms de domini és: First come, first served. Només s'arriba a retirar un nom de domini si es demostra que qui l'ha regsitrat n’està fent un ús de mala fe.

Delictes i faltes

Rumiem una mica. Internet no ha generat gaires nous delictes, és a dir, delictes derivats d’aquest mitjà tecnològic.

Si pensem en l'assetjament, sigui escolar o laboral, el delicte ja està tipificat com a dany a la integritat moral o física de les persones.

Si pensem en pornografia infantil, s'està atemptant contra el dret a la pròpia imatge del menor i tant se val el mitjà. Internet en magnifica l'impacte, el fa més gran, però el valor que s'ha desprotegit és el mateix que quan es comet un delicte en l'àmbit estrictament espacial.

Però si pensem en la invasió de la vida privada, aquí sí que s'ha produït un canvi que afecta l'essència del concepte d'intimitat. Conscientment o inconscientment ens exhibim a la mirada de tothom (els xats, el WhatsApp , els selfies , l'oversharing , etc.). Aquesta allau de dades és llaminera per als models socioeconòmics, que se senten temptats a posseir i a utilitzar la informació que fins ara sabien privada.

Què ha fet Internet? Ampliar l'escenari dels delictes que ja existien i elevar exponencialment la probabilitat d'agrupar-se en xarxes, és a dir, de trobar-se persones que persegueixen els mateixos objectius, més enllà dels límits físics i fins i tot dels morals.

Què podem fer nosaltres? Protegir les nostres connexions. En aquesta pàgina del projecte Internet Segura, trobaràs descrits els punts bàsics del protocol de protecció davant d'intromissions indesitjades. Dona-hi un cop d'ull!


Atura't i comparteix

Amplia la cerca realitzada al pas 2 sobre conflictes sorgits com a conseqüència d'usos indesitjats d'Internet. Aporta-hi noves notícies i classifica-les segons el tipus de delicte:

  • invasió de la intimitat
  • estafes
  • integritat moral (injúries, calúmnies, ciberassetjament)
  • integritat física (ciberassetjament o ciberassetjament a menors - grooming )
  • apropiació d'obres o propietats d’altres persones

Si trobes algun altre tipus de delicte, comparteix-lo.

Com ha de ser el dret d'Internet?

Què ha fet el dret davant del canvi social, econòmic i cultural que ha comportat la tecnologia?

El dret ha de continuar protegint les línies vermelles que no es poden travessar i que han costat segles de guanyar: el respecte a l'esfera privada, la integritat física o moral de les persones, la llibertat d'expressió, la igualtat d'oportunitats. Aquests són drets fonamentals segons el dret constitucional.

Justament Tim Berners-Lee, pare de la World Wide Web , reflexiona en aquest vídeo sobre la necessitat d'establir un marc de referència per preservar i garantir els drets dels usuaris. Escolta'l amb atenció.

La finalitat de la Web segons el seu creador. Font: The Guardian

Així doncs, la consolidació d'un món interconnectat ens fa posar en peu d'alerta: cal vetllar per deixar a la xarxa i en obert tot allò que sigui d'interès públic i, alhora, barrar l'accés a la intimitat.

És un fet que la tecnologia va avançant de forma imparable i amb potencial altament lesiu per a la privacitat, la intimitat i, fins i tot, per a la integritat física.

Per exemple, amb l'objectiu de facilitar una identificació inequívoca de l'usuari, s’ha fet el gir cap a les dades biomètriques (es a dir, reconeixement facial i/o l’empremta digital als aparells de telefonia o de la retina o altres parts del cos en controls de seguretat duanera). La seguretat biomètrica és un avanç, però cal conèixer-ne l'abast real. Llegeix amb atenció aquest article: “Minority report ja és aquí”

Les dades biomètriques són dades vinculades al nostre propi cos. Qui les emmagatzema? Què en fa? Quines garanties tenim que no se'n facin usos indesitjats? Com podem saber que no van a parar a terceres parts? La Unió Europea ha intentat respondre aquestes preguntes a través del Reglament general de protecció de dades (RGPD) del 25 de maig de 2018 que inclou una nova categoria de dades genètiques i dades biomètriques. Llegeix-ne aquí l'essencial: “Protecció de dades: els termes clau”.

Així mateix ha fet evolucionar el contingut dels drets existents cap a drets nous, entre els quals el dret a l'oblit.

Infografia RGPD

Cliqueu en aquest enllaç per descarregar la versió PDF del document.


Per recapitular i abans de fer l'última reflexió, escolta aquest podcast:

Font: El matí de Catalunya Ràdio, entrevista a Víctor Roselló, advocat especialista en tecnologia i protecció de dades.

Atura’t i reflexiona

Com es pot trobar l'equilibri entre el dret a saber i el dret a la intimitat? Et mostrem un cas que t'ajudarà a reflexionar-hi. Es tracta de la sentència favorable al dret a l'oblit emesa, el maig de 2014, pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la demanda d'un ciutadà.

Mira't la notícia:

Notícia sobre la sentència del dret a l'oblit. Font - TV3

Pensa-hi una mica: la informació sobre l'embargament del 1998 era una dada que afectava la vida d'aquest ciutadà? Es pot obligar a esborrar el rastre de fets que han estat producte d'un procés judicial? I si les dades haguessin estat privades, veuries la situació diferent?

El cert és que el demandant va estar implicat en un procés judicial d'embargament, ja tancat, i que aquesta informació apareixia a dalt de tot del buscador quan es feia una cerca del seu nom al web. També és cert que la sentència no obliga a retirar la informació de l'hemeroteca de la font original, La Vanguardia , sinó que demana a Google, com a responsable del tractament de les dades, que en suprimeixi els enllaços del buscador que condueixen al procés judicial esmentat quan es tecleja el nom d'aquest ciutadà.

I tu, què hi dius? Estàs a favor del dret a l'oblit? En quins casos, amb quins matisos? Reflexiona en el fòrum sobre aquest tema i sobre aquestes altres qüestions:

  • Quins són els principis que cal preservar en l'ús d'Internet?
  • Qui creus que en pot garantir l'aplicació? els governs, els tecnòlegs, la ciutadania...?
  • Què cal deixar en obert?

Projecte

Et demanem que ens expliquis les teves reflexions sobre seguretat i privacitat a través de la gravació del teu pensament en veu alta.

Geolocalització, intel·ligència artificial i privacitat.

Què has de fer perquè les teves idees tinguin fonament? Com has d’argumentar i exemplificar les teves reflexions? Primer, mira’t aquest vídeo:

Tecnologia mòbil, COVID-19 i privacitat. Font: CCMA

Ara, escolta l’opinió d’un advocat, Víctor Rosselló, sobre geolocalització i seguiment de casos de COVID-19:

Tot seguit, reflexiona en veu alta i anota les teves idees o el teu pensament interior. El pensament en veu alta podria assemblar-se a aquest exemple:

“Avui he sentit a les notícies que el govern farà un seguiment de l’evolució de la COVID-19 a través d’instruments de geolocalització...”

Mira't aquest vídeo-model per tenir clar el que et demanem:

Et fem algunes recomanacions:

  • Aniria bé que, quan facis el projecte, sigui la segona vegada que ressegueixes cada pas del miniop, ja que hi has de demostrar el que hi has après.
  • Remira o rellegeix tots els vídeos i textos que hi ha als passos 3, 4, 6 i 9 del curs, en especial.
  • L’estructura del vídeo ha de contemplar els quatre punts següents:
    • Introducció que vinculi el que diu l’advocat amb una notícia recent que t’hagi cridat l’atenció sobre aquest tema.
    • Resum de les idees principals que exposa l’advocat a l’àudio amb relació a la notícia que hagis escollit.
    • Exemple: Rutina diària teva on es vegi que, a través de la geolocalització i els sensors, s’estan obtenint dades personals nostres de forma continuada. Cal respondre si en cada cas s’estan respectant els drets establerts d’acord amb el pas 9 i si en coneixem les condicions segons el que hem vist al pas 4. Quins tipus de dades ens estan prenent (numèriques, biomètriques…)? Qui treu profit de l’empremta digital que anem deixant?
    • Conclusions: Quins perills per a la intimitat veus en un futur immediat? Què faries per garantir que el teu dret a l’autodeterminació informativa s’aplica?
  • Grava’t mentre reflexiones en veu alta.
  • Mentre t'enregistres, reflexiona i elabora notes breus o esquemes del contingut que t'ajudin a pensar i a explicitar en veu alta el teu pensament.
  • Important: tingues en compte que no et demanem que et preparis una exposició oral sinó que deixis fluir el teu pensament espontani mentre vas resseguint el curs. No ens interessa, doncs, que el vídeo final sigui maco ni que les teves notes siguin visualment polides sinó que tot plegat reflecteixi el flux del teu pensament.
  • Per tant, l'únic que has de tenir preparat prèviament és el sistema de gravació, un full, un bolígraf i la teva reflexió final.

Segueix aquestes indicacions per fer la gravació:

  1. Durada: de 4 a 5 minuts.
  2. Enregistra un vídeo en què apareguin els fulls mentre vas escrivint notes o fas esquemes i se senti la teva veu.
  3. Publica el vídeo a Vimeo o a YouTube. Recorda que en pots gestionar la configuració de privadesa.
  4. Per enregistrar el vídeo pots fer servir un flexo per al mòbil per poder-te gravar des de dalt i que es vegi la taula on estiguis escrivint a mà. També pots buscar altres maneres de fer-ho (només s'han de veure les teves mans i els fulls de paper): per exemple, posant el mòbil o la càmera a sobre d'algun suport o demanant a algú proper que et gravi.
  5. Es valorarà la teva implicació en l'exposició, per tant procura ser concís, evita les obvietats i mobilitza els conceptes que has vist al llarg del curs.

Atura't i comparteix

Comparteix l'URL del teu projecte en el fòrum i, si vols, comenta el vídeo d'algun company.

Aprèn en col·laboració

Recorda que sempre que ho necessitis pots demanar ajuda a la resta de participants sobre els continguts del curs o sobre aspectes tècnics per a la realització del vídeo. Es tracta que entre tots us en sortiu!