miniops

Participar a la xarxa

Internet ha canviat la nostra manera de sentir, pensar, treballar, relacionar-nos, manifestar-nos i organitzar-nos. La xarxa no és una organització jeràrquica: hi interactuem i hi creem comunitats segons els nostres interessos, afinitats o objectius. Coneix espais de participació, reflexiona sobre què hi vols aportar i llança’t a fer-ho en aquest curs. Participa, expressa’t i fes la teva contribució a la xarxa com a ciutadà crític.

ForEveryone.net | La web, pasado y futuro | Web Foundation (fragment inicial) - Font: Web Foundation

Síŀlabus del curs

La societat en xarxa
Una introducció a Internet com a mitjà organitzatiu no jerarquitzat d’usuaris i comunitats.
Els projectes col·laboratius a Internet
Una visió general de projectes col·laboratius i les possibilitats de creació de comunitats.
La creativitat acumulativa i col·laborativa a Internet
Coneix les propostes i les oportunitats d’aportar continguts a la xarxa de manera activa
La participació ciutadana a Internet
Un recorregut per les propostes de projectes i les opcions de participar-hi: periodisme, activisme ciutadà i el finançament col·lectiu.

Any d'edició

2013

Darrera actualització

Desembre 2017

Prerequisits del curs

Cap

Dedicació horària

15 hores

Elaborat per

Catina Bujosa

Mireia Manresa

Societat en xarxa

Et proposem explorar propostes de participació a la xarxa. Hauràs de seleccionar, analitzar, decidir, guardar o descartar, organitzar i comentar la informació trobada per tal d’oferir la teva selecció a la comunitat.

Internet és un mitjà organitzatiu que permet noves formes de relació social. La major part de persones, en menor o major grau, participen i contribueixen a la xarxa aportant-hi contingut. Quina actitud hem de tenir per participar-hi? Quines habilitats hem de conèixer per aportar-hi contingut?

Aquest vídeo et farà pensar en què és participar i com ho fem:

Reptes per a la cultura de la participació en el segle XXI. Font: New Media Literacies - Subtítols Tiscar Lara

Tots traiem el nas per Internet: hi busquem, observem, hi escrivim, ajudem, tafanegem. Fixa’t en la varietat de perfils que mostra la imatge. Pensa-hi: amb quin o quins et sents representat?

Personalitats a les xarxes socials

  • Els informadors

    Molt atents a les noves tendències i notícies, els encanta ser els primers a compartir-les.

  • Els fantasmes

    Creen perfils anònims per por de donar informació personal als desconeguts.

  • Els preguntadors

    Fan moltes preguntes i n’esperen resposta per encetar debats i converses amb els seus seguidors.

  • Els absents

    Accedeixen als seus comptes amb poca freqüència. Poden passar dies i setmanes sense publicar-hi res.

  • Els dobles

    Adopten una nova personalitat a la xarxa, ningú no sap la seva identitat real o és difícil de determinar.

  • Els verges

    S'acaben d'estrenar a les xarxes socials. Adaptar-s'hi suposa per a ells tot un repte i en desconeixen tot el potencial.

  • Els observadors

    Amagats a l'ombra del ciberespai, la seva activitat principal és observar el que diuen els altres. No hi participen mai o rarament.

  • Els rondinaires

    Contestaris, durs i amb opinió marcada en els debats a la xarxa, en canvi són tranquils i amables en les converses en directe.

  • Els narcisistes

    Les xarxes socials són, per a ells, com un concurs de popularitat. Els resulta essencial tenir nous seguidors, amics, les mencions, els “M’agrada” i els retuits.

  • Els depenents

    Després de publicar-hi alguna cosa, comproven constantment els seus comptes. Estan ansiosos fins que no reben la resposta o l’aprovació de l'audiència.

  • Els dissimulats

    Afirmen que les xarxes socials no controlen la seves vides i que están ben tranquils si no consulten els seus perfils, però en realitat pateixen ansietat o se senten aïllats quan no poden connectar-s’hi.

  • Els ultraconnectats

    Consulten els seus comptes i feeds de notícies contínuament. Admeten sense problema la seva obssessió.

N'hi falta un: el trol!

Què és un trol? No és qui publica a la xarxa (en un fòrum, en un xat o en una xarxa social) una opinió diferent de la teva que trobes ofensiva. No és tampoc l’“advocat de diable” que defensa una posició contrària a la teva amb la intenció de provocar. Aquest seria el perfil, tot i que molest, d’algú que simplement opina.

Què fa i què pretén, doncs, l’autèntic trol? El trol persegueix confondre, ofendre i fer mal a un usuari o grup d’usuaris. Per això, és combatut a la xarxa.

L’expressió Don’t feed the troll serveix per no fer créixer el soroll. Aquí hi trobaràs una explicació sobre com aturar els efectes del trol a partir d’un cas concret: “Com actuar davant contingut racista a les xarxes socials”.

Font: Wikimedia

Atura’t i reflexiona

La importància de la xarxa per a la comunicació en la societat actual és inqüestionable. Manuel Castells, a Internet y la sociedad red fa aquesta afirmació:

Internet [...] no es simplemente una tecnología; es el medio de comunicación que constituye la forma organizativa de nuestras sociedades, es el equivalente a lo que fue la factoría en la era industrial.

De fet, per a la major part de nosaltres, Youtube, Twitter, Facebook, Flickr, Instagram, etc. ja són llocs per compartir experiències, des de les més prosaiques a d'altres més complexes.

  • I tu, formes part d'alguna xarxa? Què hi fas? Què hi aportes i què en treus? Si no hi participes, per què no?
  • Quines habilitats creus que s'han de tenir per formar part de la cultura participativa d'Internet?
  • Amb quina de les personalitats de la xarxa t’identifiques més? Escriu en el fòrum les teves reflexions sobre què signifiquen per a tu les xarxes socials i com participes a Internet.

Petits i grans projectes

La xarxa permet treballar col·laborativament per sumar capacitats individuals, crear recursos i generar iniciatives de gran valor per a tothom.

A Internet tot enllaça amb tot. Un 80% dels continguts que publiquen els usuaris de les xarxes socials són enllaços trobats en altres llocs i publicats per altres persones. I això està molt bé!

Ara bé, si únicament ens quedem en aquest nivell individual no estem aprofitant una de les potencialitats principals d'Internet, la cultura col·laborativa.

Mira’t aquests vídeos:

Wikipedia, un gran projecte col·laboratiu de continguts gratuïts - Font: Cory Doctorow - Wikimania London
Linux: projecte tecnològic sense ànim de lucre - Font: The Linux Foundation

Els grans projectes col·laboratius com Wikipedia o GNU/Linux mostren una manera de fer nascuda d’Internet i que només és possible en la cultura d’Internet.

Quines són les seves característiques essencials?

  • Individus que investiguen, col·laboren i elaboren continguts per posar-los a l’abast de tothom.
  • Continguts gratuïts, globals, oberts i lliures.
  • Sense afany comercial.
  • Són sistemes organitzatius horitzontals, ja que el coneixement es construeix de manera connectada i interdependent entre els participants.

Però també hi ha petits projectes participatius en xarxa que esdevenen grans pel seu valor ciutadà, social, cultural, científic o tecnològic. Són projectes creats per grups reduïts de persones que sense una gran infraestructura creen una obra nascuda a la xarxa i que s'alimenta de les aportacions de tothom.

Vols descobrir-ne un exemple? Mira't aquest vídeo, explora'n la web i pensa en com es construeix el projecte El Museu al carrer. Creus que s'organitza, a petita escala, com els grans projectes col·laboratius?

El Museu al carrer és un projecte web que funciona com una galeria que acull imatges del paisatge industrial de Catalunya amb l'objectiu de classificar-les, etiquetar-les i conservar-les.

El projecte El Museu al carrer fa un retrat del paisatge industrial de Catalunya - Font: tv3

Atura’t i comparteix

Perquè els companys puguin veure com ets a la xarxa, comparteix el teu nom d'usuari de Twitter en el fòrum. Si no en tens cap compte, obre’n un. Et servirà per anar avançant en el miniop i per compartir totes les troballes que faràs a la xarxa sobre projectes de participació i col·laboració. Per trobar fàcilment la resta de participants i les seves recomanacions, hem d'etiquetar el que posem al Twitter. L'etiqueta que utilitzarem serà #miniop15. Per veure tot el que s'hi va publicant has d'anar a la pàgina de cerca de Twitter i posar-hi #miniop15. Quan t'aparegui la llista de tuits, has de clicar a la pestanya que diu "Més recents".

Comencem, doncs, a participar i a compartir a Twitter el que descobrim. D'entrada, explora tots aquests projectes: creus que podries col·laborar en el projecte El Museu al carrer o coneixes algú que podria fer-ho? Tens algun familiar o conegut que vulgui explicar un record i publicar una història a The Memoro Project? Vols denunciar algun nyap urbanístic al teu poble a través de Nación Rotonda? Si et ve de gust i et sembla interessant, participa-hi o fes un tuit per difondre aquests projectes. Si ho fas, recorda't d’escriure sempre l’etiqueta #miniop15 en el text del tuit.

Aprèn en col·laboració

Si no te'n surts de crear un compte de Twitter o bé no saps com funciona aquesta xarxa social, pregunta al fòrum general. Si ets un expert en Twitter, entra al fòrum general per ajudar els companys. Es tracta que entre tots us en sortiu.

Tot es basa en el crowdsourcing

Fer qualsevol cosa en grup dona millors resultats que fer-la sol. La xarxa requereix i posa en contacte gent activa, no consumidors passius sinó creadors actius de continguts, productes i informació.

Les grans idees i els grans projectes ja no només els fan els experts o els genis, des de llocs especials com universitats d’elit o parcs tecnològics ni són fruit de l’eureka! perquè la creativitat en l’era d’Internet és acumulativa i col·laborativa. Tot: des del disseny d’una samarreta fins a un gran projecte científic pot ser producte del crowdsourcing.

Mira’t aquest vídeo:

La capacitat productiva i creativa de les comunitats - Font: ZZZINC

El terme crowdsourcing (proveïment participatiu) és la crida a una comunitat de persones per a la participació voluntària i de col·laboració amb l’objectiu de portar a terme un projecte o crear un producte gràcies a la intel·ligència col·lectiva.

Uns saben unes coses i altres en saben d’altres, de manera que cada persona pot contribuir en la construcció del coneixement en allò que sap. Per tant, els projectes creats i construïts a la xarxa són fruit de la intel·ligència col·lectiva. Saps què és? Mira’t aquest vídeo:

Sumar capacitats - Font: Thomas Malone, MIT Video

Atura't i comparteix

Quina és la teva experiència en projectes col·laboratius? Has participat en algun? Coneixes algun producte o projecte sorgit del crowdsourcing? Comenta-ho en el fòrum.

Vols participar en una experiència real de col·laboració a Internet? Fem un producte sorgit de la intel·ligència col·lectiva, la teva i la de la resta de participants? Entre tots explorarem iniciatives de participació ciutadana a la xarxa, les analitzarem i les publicarem en aquest blog col·laboratiu obert que sigui un referent de consulta per a qualsevol persona que hi estigui interessada. Som-hi!

Aprèn en col·laboració

Explora el blog col·laboratiu obert on hauràs de publicar les teves propostes. Aprofita per consultar les entrades que ja hi hem publicat, et serviran com a model per elaborar les teves aportacions.

Si et sorgeixen dubtes sobre el funcionament tècnic del blog, comparteix-los amb els companys.

El periodisme ciutadà

Des del moment que qualsevol persona és testimoni d’un fet, en fa una foto, en grava un vídeo o n’escriu un petit comentari i el publica a Internet, ja esdevé una font d’informació.

Les xarxes socials estan canviant els mecanismes de cristal·lització de l’opinió pública. Destriar, posar en qüestió la informació i arribar a formar una opinió i criteri propis és una tasca, de vegades, difícil.

Observa aquestes imatges i pensa en com la informació sobre els fets que presenten ha arribat a tot el món:

D’on obtens informació? Et consideres una persona ben informada? El cert és que tendim a llegir o escoltar allò que reforça la nostra ideologia o allò que publiquen els grans mitjans. Més que opinar, el que fem és reafirmar opinions d’altres. Trobar fonts creïbles i sense biaix és una tasca costosa.

Si, enmig de l’allau d’informació sovint mediatitzada, no et conformes a conèixer només una part de la realitat, hi ha iniciatives col·lectives que et poden ajudar a trobar informació significativa fora dels mitjans tradicionals:

Global Voices és un blog que t’acosta a bloguers activistes d’arreu del món i esdevé altaveu de fets que els mitjans de comunicació normalment ignoren.

Global Voices: un altaveu de notícies ignorades - Font: RTVE

Ara bé, el cert és que les xarxes socials ens tempten amb la immediatesa del clic. Avui dia, les notícies ens arriben sovint a través dels comptes de Facebook o de Twitter de cadascú. Però ni Facebook ni Twitter són les úniques fonts d’informació a Internet ni tot el que hi circula està ben contrastat com ha de fer el periodisme professional.

Què és la "post-truth"? - Font: TV3
La meitat de les notícies que consumirem el 2022 seran falses - Font: TV3

Actuar amb valors a les xarxes socials és clau per garantir la qualitat de la informació que hi emetem i compartim. Seleccionem, sí; però, ens aturem dues vegades a llegir fins al final i verificar-ne el contingut? No podem descuidar el sentit crític.

Atura’t i comparteix... a Twitter

Aquí tens dues propostes per als teus tuits:

  • Explora Global Voices i comparteix les notícies o continguts que trobis interessants. Intenta que siguin notícies difícils de trobar en altres espais o que tinguin un valor social.
  • Fes seguiment d’etiquetes de noticíes o moviments a Twitter, com per exemple #MeToo, #usvolemvives, #refugeeswelcome, #syria, #siria, #yemen. O bé trobar-ne altres d'interessants que mostrin la col·laboració entre ciutadans d'arreu del món o iniciatives per elevar la denúncia d’una situació determinada i fer-la sentir. Ep! No t’oblidis d’afegir l’etiqueta #miniop15 al final de les teves piulades.

El crowdfunding o el finançament col·lectiu

Des de fa uns anys existeixen plataformes de finançament col·lectiu en què una persona o un grup de persones poden portar a terme un projecte mitjançant les aportacions fetes per altres. Les primeres van néixer als EUA fa gairebé una dècada, des de llavors el model s’ha exportat arreu.

En aquest vídeo trobaràs el nom i l’objectiu d’algunes plataformes de crowdfunding. Mira-te’l atentament:

Coneix les plataformes de finançament col·lectiu - Font: ZZZINC

Com funciona el crowdfunding o micromecenatge de projectes?

Font: Verkami

Per als creadors

  • 1. Tens una idea

  • 2. Publica el teu projecte en una plataforma de micromecenanatge

  • 3. Decideixes el nombre de dies per donar a conéixer el teu projecte i recaptar el finançament necessari

  • 4. El projecte aconsegueix el finançament i els mecenes reben les seves recompenses

Per als mecenes

  • 1. T’agrada un projecte? Segueix-ne l’evolució a la seva pàgina

  • 2. Escull la teva recompensa i fes la teva aportació al projecte

  • 3. Si al cap del nombre de dies establert, el projecte aconsegueix finançament, es fa el càrrec al teu compte

  • 4. El creador el du a terme i tu reps la teva recompensa

Vols conèixer projectes concrets? Llegeix aquesta entrevista a Joan Sala, fundador de Verkami i descobreix-ne la seva proposta.

Atura’t i comparteix... a Twitter

Busca propostes de mecenatge obertes en aquest moment o que ja hagin aconseguit el seu objectiu. Pots explorar Gotteo, Lánzanos o Verkami, per exemple. Després, promociona-les a Twitter. No t’oblidis de posar-hi l’etiqueta #.

La proposta Sant Andreu Jazz Band, la pel·lícula va tenir un llarg recorregut. I aquesta altra, ben diferent, Horts in the Sky com a agents de canvi. Terrats vius a Barcelona promou la creació d'una ciutat més verda. T'agraden? Hi participaries? Busca altres projectes que t'engrescarien a fer de mecenes i comenta'ls.

La participació ciutadana

No s’hi val a limitar-se a difondre informació: cal parlar i escoltar, respondre, dialogar. Estar disposats a involucrar-se en una conversa d’igual a igual, tant si ens agrada com si no. Carles Bellver Torlà

Mira’t aquestes imatges que pretenen fer una crida al voluntariat. Reflexiona sobre el petit text que les acompanya i para especial atenció a tots els elements compositius:

La gent s’organitza i es mobilitza per donar veu a problemes d’interès comú o per defensar una causa. Per a fer-ho, tenim Internet. Vivim en un món real i físic però la xarxa és fonamental per mostrar, debatre i resoldre els problemes que ens afecten. Per exemple Change.org és una plataforma mundial que permet que qualsevol persona pugui proposar i generar un canvi que consideri necessari.

Mira’t aquest vídeo i para atenció a les plataformes que s’hi mencionen:

Aprofitar la xarxa per fer campanyes solidàries i de denúncia - Font: Diari Ara
Atura’t i comparteix... a Twitter

Troba propostes de participació ciutadana a la xarxa i promociona-les a Twitter. Fes-ho sempre amb l’etiqueta #miniop15 perquè tots els companys les puguin veure:

  • Pots publicar algun contingut que et cridi l’atenció de pàgines de participació ciutadana
  • Explora la plataforma de peticions Change.org i si en trobes alguna amb la qual estiguis d’acord, promociona-la amb un tuit.

Per tal que els clics fets des de casa siguin efectius han d’anar acompanyats de compromís cívic i d’accions col·lectives reals per part dels ciutadans.

Els grans canvis socials i històrics s’han produït gràcies als moviments socials. Internet és un fòrum global que permet que la societat s’organitzi en comunitats, s’expressi i aconsegueixi canvis reals. No és una qüestió d’habilitats tecnològiques sinó d'actitud.

Com s’ha anat veient, Internet es troba en un punt d’inflexió: la qualitat de la xarxa és a les nostres mans.

Atura’t i reflexiona

A principis del segle XXI semblava que Internet era el malson dels estats autoritaris. Règims com el del Partit Comunista xinès (PCX) o l’AK Parti (AKP) d’Erdogan a Turquia van optar per limitar l’accés a Internet ja que havia esdevingut un espai d’organització cívica i social de les protestes. Per tant, calia censurar-lo o tancar-lo.

Ara mateix, sembla que això ha canviat: alguns governs exploten Internet com a espai per elevar o legitimar les seves tesis. Per què ho fan? Els poders establerts també s’han adonat que les xarxes socials són el lloc idoni per crear i cristal·litzar l’opinió.

Mira’t aquest vídeo:

Bots per canviar-te el vot: saps qui hi ha al darrere? - Font: TV3


I ara llegeix l’article "La gran cizaña de los cíborgs".

Amb la informació anterior, et demanem que aportis les teves conclusions al fòrum centrant-te en les qüestions següents:

  • Com s’ho fan els bots per canviar els vots?
  • Quin creus que és l’antídot contra els efectes dels bots?
  • Creus que la xarxa podrà resistir l’embat dels bots?

Argumenta i exemplifica totes les teves respostes.

Projecte

Et proposem participar en un blog col·laboratiu sobre participació ciutadana a la xarxa.

Per fer aquest projecte és imprescindible que hagis participat a Twitter durant el miniop. De tot el que tu i la resta de participants heu anat trobant i promocionant a Twitter, selecciona un mínim de tres propostes que t'interessin per fer-ne una recomanació al blog col·laboratiu d'aquest miniop. Es tracta, ara, de fer una feina que vagi més enllà de la recomanació breu que has fet a Twitter. En definitiva, ara has de donar més informació sobre el que recomanis perquè l'espai d'un blog t'ho permet.

En aquest blog recolliràs, recomanaràs i comentaràs iniciatives de col·laboració en xarxa i altres continguts que no acostumen a aparèixer als mitjans de comunicació tradicionals.

En definitiva, ara has d’ampliar i desenvolupar el que recomanis perquè l’espai d’un blog t’ho permet.

Com han de ser les entrades que publiquis al blog?

  • Selecciona acuradament continguts que t'interessin especialment sobre aquests tres aspectes: periodisme ciutadà, mecenatge (crowdfunding) i projectes de participació ciutadana.
  • Posa-hi un títol: breu, concís i, si és possible, atractiu.
  • Posa el teu nom i cognoms a sota del títol de cada entrada que facis al blog.
  • Utilitza enllaços a pàgines web per referenciar-hi el contingut que hi publiquis.
  • És imprescindible que comentis, contextualitzis i escriguis un comentari personal prou argumentat sobre el contingut que hagis seleccionat i decidit publicar al blog.

Què pots publicar al blog col·laboratiu?

Tot seguit, et donem algunes idees sobre el contingut dels posts que publiquis al blog:

  • Pots ressenyar-hi propostes que hagis descobert a través de l'exploració feta durant el miniop.
  • Pots enllaçar-hi notícies sempre acompanyades d’un comentari personal que en justifiqui la teva tria.
  • Pots explicar idees que t'hagi suggerit l'exploració que has fet durant el miniop. Per exemple, pots proposar algun projecte col·laboratiu que t'agradaria tirar endavant (cultural, solidari, tecnològic, científic, d'urbanisme...). Al teu poble, barri o context de treball podria ser interessant proposar alguna iniciativa col·laborativa? Explica'ns-ho en una entrada al blog!
  • Pots publicar recursos visuals: vídeos, fotografies, il·lustracions o vinyetes que hagis trobat i afegir-hi un comentari escrit per contextualitzar-les en el tema de la col·laboració a la xarxa.

On i com has de publicar les teves entrades?

  • Visita el blog del projecte i explora’l.
  • Per publicar la teva entrada, que hauràs d’haver preparat prèviament, simplement has de fer clic a al costat inferior dret de la pantalla.

¿Creus que en acabar el miniop haurem creat en grup un recurs que proposi opcions per a tots aquells que estiguin interessants en la participació i col·laboració a través de la xarxa? Segur que sí. Som-hi!