Com funciona el sistema electoral? Quin és el paper de les forces polítiques i quin és el paper dels ciutadans? N'hi ha prou amb votar un partit polític que ens representi durant una legislatura? Funciona el sistema democràtic que tenim? T’hi impliques d'alguna altra manera per aconseguir canvis?
Aquest curs et proposa un recorregut pels aspectes clau del sistema electoral, com a base per tal de reflexionar sobre el funcionament del sistema democràtic actual i sobre el paper i la responsabilitat que hi té el ciutadà.
Font: El Matí de Catalunya Ràdio, 20/02/20132013
20 hores
En aquest miniop et proposarem que elaboris, en grup o individualment, una proposta concreta per a la millora del sistema democràtic actual.
En la seva definició etimològica, la paraula política deriva del prefix polis, és a dir, conjunt de persones, poble o de societat, i el sufix tica, que es defineix com a norma d’actuar, és a dir, de l’ètica.
La democràcia en què es basa el sistema organitzatiu actual és producte de l'evolució de les societats modernes cap a l'eliminació de les injustícies, de les desigualtats, dels abusos de poder i dels absolutismes.
L’avenç que suposa el sistema democràtic establert consisteix en el fet que el poder recau en la ciutadania. Tot i això, darrerament hi ha un cert disgust amb el funcionament del sistema. Estem en un moment de cruïlla en què el món es planteja si cal avançar cap a nous models democràtics.
Què ha funcionat i què no ha funcionat del sistema democràtic durant els darrers cinquanta anys? No et perdis el vídeo d'Ivan Krastev.
Potser, tal com afirma Krastev en el vídeo anterior, la democràcia ha d’anar lligada a l’avenç en l’eliminació de les desigualtats socials.
Les maneres que tens com a ciutadà d'incidir en la societat en què vius són l'exercici del teu dret de vot i la participació activa en el teixit associatiu i en moviments socials dirigits a causes específiques.
Atura't i comparteix
Creus que el funcionament de la democràcia actual és prou sòlid? Busca algun indici concret que mostri que el sistema presenta escletxes que s’haurien de revisar i comparteix-lo amb els companys en el fòrum (alguna notícia, vídeo, opinió d’experts, etc).
Et pot servir per participar en el fòrum la pàgina de Human Rights Watch, una organització internacional independent que es dedica a defensar i protegir els drets humans. En aquesta pàgina hi ha un article del 17 de maig de 2013 aplicat al nostre context que comenta l’actuació de les institucions espanyoles enfront les protestes ciutadanes contra els desnonaments. És un text que fa reflexionar sobre els límits dels drets dels ciutadans: Judith Sunderland: “Spain’s Attacks on Fighting Back”. També el pots llegir en castellà: Judith Sunderland: “Los ataques de España contra el activismo”
Les normes que regulen la distribució de càrrecs electes a partir de vots s'anomenen sistemes electorals. Aquests sistemes són fonamentals per al desenvolupament de qualsevol procés democràtic.
La reflexió i el debat sobre els sistemes i les lleis electorals se centren principalment en com traduir els vots en escons al parlament, de manera que la veu dels ciutadans hi sigui present.
Els aspectes que influeixen en la definició de cada sistema són, principalment, els següents:
A partir d'aquests elements, cada país prioritza uns aspectes o uns altres i busca maneres d'ajustar el sistema adaptant-les a les seves particularitats internes.
Creus que el nostre sistema recull els resultats electorals a partir de la correspondència 1 persona = 1 vot? Si es fes així, hi hauria representació de totes les particularitats territorials? Cal que hi hagi aquesta representació assegurada?
Com es resol aquest dilema? Aquí tens tres exemples de zones geogràfiques diferents que han trobat maneres ben diverses d'ajustar aquesta qüestió segons les seves particularitats:
A França es divideix el país en tantes circumscripcions com diputats hi ha (577) i cadascuna tria un sol escó per anar al Parlament. D’aquesta manera, l’èmfasi en les eleccions es posa en els representants més propers geogràficament del ciutadà, tot i que només se’n pot triar un.
Mira’t el mapa següent d’una zona de França, la Catalunya Nord, on podràs comprovar que les circumscripcions es delimiten segons el nombre d’habitants. Fixa’t en Perpinyà (1), per exemple, que té molt poc territori perquè agrupa molta població:
El sistema electoral israelià estableix una circumscripció única per a tot el territori. Compten tots els vots emesos sense importar-los la zona geogràfica d'on provenen. Israel és un dels únics països del món, juntament amb els Països Baixos i Eslovàquia, on el parlament s'escull mitjançant un únic districte electoral. Això dona una representativitat alta, amb presència de molts partits polítics minoritaris. Es tradueix en una representació plural de la societat, però, d'altra banda, la governabilitat del poder executiu se'n pot veure ressentida, ja que difícilment s'aconsegueixen majories suficients per governar en solitari.
En el cas d'Israel, aquesta representativitat només afecta els ciutadans israelians, que són els que tenen dret a vot. Les circumstàncies polítiques dels país són determinants. Israel, en fundar-se el 1948, va patir un seguit de guerres que la van portar a augmentar diverses vegades el seu territori. Alhora, milers de palestins quedaven dins els nous territoris israelians. La no existència de circumscripcions va permetre d'una banda no haver de definir quin territori pertanyia a Israel i quin estava ocupat militarment, i de l'altra va permetre diluir el pes electoral de la població palestina, molt concentrada al nord del país.
Catalunya es divideix en quatre circumscripcions. A les menys poblades se’ls atorguen més diputats dels que els pertocaria, amb la premissa que totes les comarques puguin tenir representació.
D'aquesta manera, si un partit determinat aconsegueix més vots en una circumscripció poc poblada pot ser que tingui més diputats al Parlament que un altre que tingui més vots en el total de les circumscripcions. Fixa’t en aquest exemple de les eleccions del novembre de 2012:
Partit | Vots a tot el territori català | Diputats totals |
---|---|---|
ERC—Cat Sí | 498.124 | 21 |
PSC | 524.707 | 20 |
Per establir els representants que entren a formar part del Parlament, es tenen en compte dues variables:
1. Que es pugui assegurar la governabilitat a través de majories sòlides.
2. Que les minories quedin representades.
En funció de l’èmfasi que es posi en cadascun d’aquests punts, es configura un sistema o un altre per triar els representants segons els vots emesos.
Mira aquests tres exemples. Són casos molt diferents segons l’equilibri minories/majories:
Per entendre el sistema electoral majoritari resseguirem el cas francès.
Informacions bàsiques:
Exemple d'una circumscripció: barris de Perpinyà i vila de Toluges (de la Catalunya Nord)
Per entendre el sistema proporcional pur ens servirà el cas d’Israel:
Informacions bàsiques
La Llei d’Hondt s’explica a través del nostre sistema electoral.
Informacions bàsiques:
Aquests tres sistemes, però, presenten diferents variants segons els contextos en els quals s'apliquen. Cadascun té la seva complexitat. Cal conèixer a fons el sistema electoral propi per participar, activament i crítica, en els debats interns sobre el seu funcionament i la seva eficàcia.
En aquest vídeo hi trobaràs les característiques i les normes concretes que regeixen el sistema electoral català:
En aquesta segona part del vídeo descobriràs com funciona el model proporcional de la Llei d'Hondt, en el qual es basa el nostre sistema electoral, és a dir, el que tradueix els nostres vots en escons.
Atura’t i reflexiona
Tots els sistemes tenen pros i contres. Quin et sembla que recull millor el vot dels ciutadans? Per quin et decantaries? Què et semblaria un sistema mixt que proposés elegir la meitat dels diputats amb el sistema majoritari i l’altra meitat amb el proporcional o bé amb la Llei d’Hondt? Reflexiona sobre els sistemes electorals en el fòrum.
Aquest article et pot ajudar a fonamentar els teus arguments
Com a ciutadans tenim dues vies per incidir en el sistema: a través de les urnes en unes eleccions i a través d’altres formes de participació:
Votar és un dret o és una obligació democràtica? De fet, hi ha països, com Bèlgica, on votar és obligatori. No exercir aquest dret ens deixa al marge de la política i sense dret a decidir? Quina és la repercussió real de l'abstenció? Tenen el mateix valor un vot nul i un vot en blanc?
Com ens podem implicar en una societat democràtica, més enllà de la decisió que podem prendre davant d'unes eleccions? Una manera és la participació ciutadana, mecanismes de compromís individual previstos pel propi sistema; d’altres emergeixen de les mobilitzacions ciutadanes de base com els moviments socials. I tu, de quina manera t'hi impliques?
Tots tenim present aquesta imatge. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va posar en marxa una campanya per exigir al Govern espanyol l’aprovació d’una regulació d’urgència per a la dació de l’habitatge en pagament de la hipoteca.
Aquest és un clar exemple del que seria una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), un dels possibles mecanismes de participació ciutadana previstos pel sistema democràtic. Es tracta d'un element de canvi que va més enllà de la decisió que es pot prendre en unes eleccions. Però, què són les ILP? Com funcionen? Qui les promou?
La ILP és un mecanisme de democràcia participativa que permet als ciutadans fer propostes perquè es canviï alguna llei o bé perquè, almenys, els poders legislatiu o executiu la incloguin com a punt a debatre.
Es poden presentar ILP tant al Congrés de Diputats com als parlaments autonòmics. En el cas del Congrés, cal recollir un mínim de 500.000 signatures de persones majors d'edat, mentre que en el cas del Parlament de Catalunya i de les Corts Valencianes és de 50.000. A les Illes Balears, el mínim són 10.000 signatures.
En el cas de la ILP de la dació en pagament, la PAH va recollir gairebé un milió i mig de signatures, quantitat molt superior al mínim establert. D'aquesta manera, la iniciativa va arribar al Congrés de Diputats i va ser admesa a tràmit. Però, què vol dir admetre a tràmit? Vol dir que s’ha de debatre i s’ha de votar en un procés que pot o no desembocar en llei. Dit d'una altra manera, el fet de ser debatuda no vol dir que sigui definitivament acceptada.
El projecte de llei no contemplava les propostes inicials, per la qual cosa la PAH va decidir retirar-la.
Les ILP no acostumen a aconseguir el seu objectiu final, però sí que generen un debat públic intens. A tall d'exemple, de les 92 ILP presentades al Congrés de Diputats, només 9 van ser admeses a tràmit i només 1 es va acabar convertint en part d'una llei.
Pots veure quines ILP estan en tràmit al Parlament de Catalunya aquí, i a les Corts Valencianes aquí.
Aquests són exemples d'una de les vies establertes pel sistema -a banda del procés electoral- en què la participació ciutadana pot modificar o, fins i tot, promoure una nova llei. Hi ha altres procediments de participació civil i política, com ara el referèndum revocatori, que permet cessar un càrrec electe abans de finalitzar el període pel qual fou escollit, o els pressupostos participatius, mecanisme que permet als ciutadans influir o decidir directament sobre els pressupostos públics.
La percepció ciutadana d’una manca de representació democràtica de les institucions ha fet emergir al llarg de la història altres mesures de pressió que no segueixen les vies establertes per les institucions.
Observa quin moment històric s’amaga darrere de cadascuna d’aquestes imatges:
Els moviments socials sovint contraposen la legalitat a la justícia. Desobeeixen les lleis perquè les consideren injustes i la seva acció intenta representar un comportament just. De fet, l'èxit o el fracàs d'un moviment social sovint està lligat a com de justa és percebuda la seva acció desobedient per part de la ciutadania.
Busquen incidir en la societat a través d’estructures més horitzontals, menys jeràrquiques, sobre la base: "una persona, una opinió". Es creen xarxes de treball en grup i no solen tenir estructures estables. Poden deixar d’existir quan el motiu social que els ha promogut desapareix. Actualment, aquests moviments socials estan tornant a emergir amb força.
Creus que són útils per produir canvis en el sistema? Mira't aquests vídeos que mostren resultats diferents:
Atura’t i comparteix
Se t’acudeixen fites que s’hagin aconseguit a través dels moviments socials i de la pressió ciutadana? Busca notícies històriques o actuals i comparteix-les al fòrum. Per exemple, el dret a vot de les dones.
Malgrat les seves limitacions, cal preservar el sistema democràtic establert?
Mira’t aquest vídeo:
El sistema que tenim és prou sòlid per mantenir-lo i suposa una bona base que recull la participació del ciutadà d’una manera notable. Ara bé, cal afinar el sistema democràtic? Un cop un partit guanya les eleccions, ja no cal preocupar-nos per res més? L’experiència mostra que cal un major control de les actuacions parlamentàries, així com del compliment dels programes electorals en relació a les decisions reals un cop s’accedeix al poder. Cal controlar els polítics i millorar la transparència de les seves accions?
Alguns països han assajat maneres d’implicar més el ciutadà en les decisions a prendre. Un exemple proper és el cas de Suïssa, on els càrrecs públics tenen molt clar que la seva tasca consisteix a fer un servei a la ciutadania i no pas a gaudir d'un poder il·limitat. En aquest país, per exemple, han establert la convocatòria de referèndums vinculants per col·laborar amb la tasca parlamentària.
Mira-t’ho en aquest vídeo, on una persona que es dedica a la política a Suïssa ho explica:
Si es debat sobre l’eixamplament de la democràcia és perquè hi ha un cert descontentament amb el funcionament dels governs, però també amb la poca implicació que el sistema demana als ciutadans. És evident que l’organització del sistema és prou bona com a base perquè cal tenir establerta una manera de governar i de tirar endavant el dia a dia. Ara bé, els ciutadans hem delegat massa en els polítics?
Et proposem que facis un debat amb altres companys o una reflexió personal sobre el sistema democràtic a partir d'aquesta qüestió:
Estructura del debat:
Per preparar el debat, has de seguir aquests passos:
Escolta aquest programa dels Matins de Catalunya Ràdio en el qual experts nacionals debaten sobre possibles alternatives per millorar la transparència política i el sistema democràtic. Et pot servir tant per ajudar a fonamentar les teves pròpies opinions (pots aprofundir en alguna de les idees que hi apareixen), com per agafar models de com ha de ser una tertúlia formal (torns d'intervenció, registre formal, etc.).
Democràcia participativa.(Font: El Matí de Catalunya Ràdio, 20/02/2013)
En cas que no trobis companys per fer el debat, pots fer-lo amb persones que no estiguin vinculades a l'IOC (familiars, amics, etc.) o bé, com a últim recurs, pots fer una reflexió personal sobre el tema. En tots dos casos, has d'enviar l'URL del lloc on hagis penjat el vídeo (Youtube o Vimeo).
Atura't i compateix
Comparteix l'URL del vídeo del teu grup en el fòrum “Projecte” (només cal que el comparteixi un dels integrants) i, si vols, comenta el d'algun company (aquí sí que podeu participar-hi tots).
Aprèn en col·laboració
Recorda que pots utilitzar el fil general del fòrum Aprèn en col·laboració per consultar o plantejar aspectes generals del miniOP. Es tracta que entre tots us en sortiu.