El vídeo de curta durada ocupa una part important en la nostra vida quotidiana i també en l’àmbit social. Vols fer una pràctica compartida de vídeo creatiu?
Analitza imatges, reflexiona sobre allò que expressen i comprèn la tria que hi ha al darrere. Descobreix models i tècniques de vídeo en aquest curs. Crea i expressa’t mirant a través de la càmera.
Tenir un dispositiu de gravació i un ordinador.
20 hores
2012
Un microreportatge és un vídeo breu que explica un esdeveniment. Ens proposarem gravar un vídeo d’un minut.
Aquí en tens alguns exemples:
cal planificar, gravar i editar. El material gravat en brut s’ha d'organitzar, seleccionar, tallar, per tal de donar-li la durada, el significat i el to que hagis decidit. Si donéssim a cinc persones diferents el mateix material per editar un vídeo de 5 minuts, obtindríem 5 vídeos ben diferents.
En un microreportatge s’hi pot tractar qualsevol tema d’interès, des d’assumptes d’actualitat política o cultural fins a qualsevol aspecte de la vida quotidiana.
Triar el tema és la primera decisió a prendre. Pensa en allò que fas, que t’agrada, que t’apassiona, que t’interessa o que et diverteix i que creus que pots explicar en imatges.
Un cop has triat el tema, cal que elaboris una llista amb preguntes que et serviran de punt de partida. T’ajudaran a centrar el tema i et permetran acotar i decidir què mostraràs en el teu microreportatge.
Mira't aquest vídeo i pensa en quines decisions ha pres l’autor abans de començar a gravar-lo.
Aquesta podria ser la llista de preguntes prèvies per fer una planificació adequada del reportatge:
Preguntes sobre el focus d’interès:
Preguntes sobre aspectes clau a preveure:
Atura't i reflexiona En el fòrum sobre les primeres decisions que has pres, formula dubtes que t’han sorgit fins aquí, ajuda els companys que no trobin tema i proposa idees.
El reportatge té una funció bàsicament informativa, pretén representar i documentar una realitat concreta. Però aquesta tasca es pot mostrar de diverses maneres segons el tipus de participació que té el creador en els fets que es mostren.
Mira't aquests vídeos i intenta veure-hi les diferències principals segons la intervenció de l'autor de cadascun.
Com has pogut observar, cadascun dels vídeos mostra la realitat de maneres diferents:
En el primer, el seu creador es dirigeix a l'espectador a través de la veu en off (també ho podria fer amb textos inserits). Per tant, l'autor es converteix en narrador dels fets. Les imatges, en aquest cas, serveixen per documentar allò que s'hi explica. Inclou entrevistes breus als protagonistes, preses que descriuen l’espai (el carrer, una plaça, un mercat, etc.) i so d’ambient, amb l’objectiu que l’espectador comprengui bé el fet. Aquest tipus de reportatge s'anomena expositiu.
En el segon, l'autor no intervé directament en les imatges; és a dir, adopta el paper d'observador discret i mostra els fets que tenen lloc davant de la càmera. No inclou entrevistes als personatges que apareixen en les imatges. Aquest tipus de reportatge s'anomena d'observació.
I en el tercer, en canvi, l'autor apareix en les imatges i participa per expressar els seus punts de vista o opinions. En aquest tipus de reportatge, que s'anomena participatiu, l’autor esdevé protagonista o bé guia del tema que s'hi exposa. A més, interactua amb les persones que hi apareixen.
Amb tot, un reportatge pot incloure característiques de més d’un d’aquests tipus.
Però no només s’ha de decidir què expliquem, sinó com volem presentar el fets, les imatges, el so i les idees. S’ha de triar l’estil que s’adeqüi més bé al projecte.
les imatges extretes de les diferents tipologies de vídeo. Reflexiona sobre la composició i l'estil. Mostren intencionalitats diferents?
Elaborar un petit pla d’acció abans de gravar pot resultar molt útil.
Planifica el teu reportatge, escriu notes o fes un senzill esquema visual del teu projecte. Preveu si has d’entrevistar persones, tria les localitzacions, pensa en els plans que mostraràs, etc. Elabora un petit guió que et permetrà construir de manera coherent el teu microreportatge.
Mira aquest vídeo i fixa't en el fil conductor que segueix.
Et fem una breu anàlisi de l'estructura perquè vegis els aspectes que pots preveure abans de començar la gravació del reportatge:
Actualment existeixen múltiples dispositius per gravar.
La immediatesa és una de les característiques de la gravació de vídeo des de dispositius mòbils. Es poden obtenir imatges espontànies de fets que es produeixen sobtadament i que tenen valor testimonial. Amb tot, per obtenir un bon reportatge audiovisual, sempre cal fer una petita planificació.
Aprèn en coŀlaboració Recorda que pots utilitzar el fòrum general tant per preguntar als companys com per ajudar-los en els seus dubtes i problemes. Es tracta que entre tots us en sortiu.
Gravar no consisteix només a prémer el REC del dispositiu de gravació.
El vídeo final del microreportatge no és producte de la gravació directa i continuada dels fets que s'hi mostren, sinó que sorgeix d'un procés de planificació, selecció i edició de les imatges en brut de què disposem. Per això, conèixer algunes de les tècniques bàsiques de filmació et pot ajudar a saber relacionar allò que vols explicar amb com ho vols mostrar.
En primer lloc, descobriràs què és un pla i una seqüència:
El pla com a unitat de presa és el conjunt d'imatges que es graven de manera continuada. És a dir, un pla és el conjunt d'imatges resultants des que es prem el disparador de la càmera fins que es prem l'stop.
Mira aquest vídeo i fixa't que està construït a partir de cinc plans:
La seqüència és el conjunt de plans que formen una unitat de contingut, és a dir, que es relacionen entre ells en l'espai i en el temps.
Veus la seqüència que hi ha en aquest vídeo? Si bé també està construït a partir de 5 plans, en aquest s'estableix una relació entre ells que no hi ha en el vídeo anterior.
El pla seqüència es refereix a una seqüència que es realitza en un sol pla.
Mira aquest exemple d'un dels plans-seqüència més llargs de la història del cinema:
També es parla de pla com a tipus d'enquadrament, és a dir, segons la disposició de la càmera respecte a l'objecte filmat.
Existeixen diferents plans segons l'apropament o allunyament de la càmera a la realitat que s'està gravant. Els tipus de plans més comuns són:
Reflexiona per a què creus que et serveix cadascun d'aquests tipus de plans. Què permet mostrar un primer pla, per exemple, en contraposició a un pla americà?
Pots veure els plans exemplificats en el primer minut d'aquest vídeo:
Atura't i practica Ara intenta pensar com explicaries en 5 plans algun fet que forma part de la teva vida quotidiana i decideix quin tipus de plans serien i amb quina tècnica els gravaries. Per exemple, pots pensar a mostrar en imatges el moment de llevar-te al matí. Comparteix-ho al fòrum.
Què pots fer amb la càmera per reflectir diferents realitats?
Una manera de gravar és mantenint la càmera fixa sobre un suport de manera que s'enregistri tot el que passa pel davant de l'objectiu.
Ara bé, quan la càmera no està fixa, els dos tipus de moviments de càmera més comuns són els següents:
És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblic. Es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix enquadrament.
Al principi de la pel·lícula La finestra indiscreta (Rear window. 1954. A. Hitchcock) pots veure-hi unes quantes panoràmiques diferents:
És un moviment que desplaça la càmera d'un lloc a un altre (en el cinema s'utilitzen rails). El tràveling pot ser lateral o frontal.
Aquí tens un dels tràvelings més coneguts de la història del cinema: pots distingir-hi un tràveling lateral i un de frontal?
Perseguit per la mort (North by Northwest. 1959. Alfred Hitchcock)
El zoom permet ampliar o reduir les dimensions del subjecte o de l'objecte sense moure la càmera. Mira aquest vídeo i descobreix-hi un zoom:
És el punt de vista des del qual es grava un objecte:
Amplia Si hi estàs interessat, pots aprofundir en el llenguatge cinematogràfic.
Atura't i practica Basant-te en el tema que has triat per al teu reportatge, explica com començarà i quins tipus de plans utilitzaràs durant els primers segons (pots explicar-ho per escrit, en dibuixos o en imatges gravades).
Mira't aquest vídeo sobre Nova York i distingeix-hi les diferents tècniques de filmació que s'hi utilitzen:
Editar consisteix a guardar, triar i manipular els vídeos que hem enregistrat.
Existeixen molts programes d’edició de vídeo. El seu funcionament és força intuïtiu i permet obtenir bons resultats en poc temps.
A continuació, se’t dona una llista dels editors de vídeo més utilitzats:
Generalment tots els editors de vídeo es divideixen en tres zones:
Aprèn en col·laboració recorda que pots demanar consells als teus companys sobre els editors de vídeo i el seu funcionament.
Muntar un vídeo consisteix a ordenar i enllaçar les imatges.
Així com en un text escrit s’utilitzen els signes de puntuació, en una narració audiovisual s’incorporen transicions i efectes que contribueixen a fer-la més fluïda. En el moment de muntar és fonamental mantenir la continuïtat o raccord (d’acció, de moviment, etc.) per tal que el resultat resulti coherent i natural.
Per connectar els diferents plans i escenes podem utilitzar, entre molts altres, els efectes següents:
Observa les transicions en aquest vídeo:
Transicions, Mónica Tudela, Gadwoman
Mira aquest vídeo on trobaràs alguns exemples de les diverses transicions i tècniques de gravació que has vist fins ara:
El so és un element clau en l’edició d’un vídeo.
Un vídeo no és un text imprès, així doncs fes que sigui dinàmic: incorpora-hi so partint de la base de la planificació que has previst. L’ús d’efectes sonors i música contribueix a realçar el missatge visual afegint-hi expressivitat i emoció.
Músiques diferents expressen intencionalitats, sensacions, emocions, tons i estats d’ànim diferents en una escena: angoixa, felicitat, suspens, amor, tristesa, etc.
La famosa escena de la pel·lícula de suspens Psicosi (Psycho. 1960. Alfred Hitchcock) no resulta tan aterridora sense la música que l'acompanya. Comprova-ho:
Ara compara l’escena inicial de la pel·lícula Jaws, coneguda com a Tiburón (1975. Steven Spielberg). En el primer vídeo, la partitura original anticipa l'amenaça i en el segon, en contrast, s'acompanya d’un tema musical de to ben diferent. Estàs d'acord que l'efecte no és el mateix, oi?
Per afegir sons i música al teu vídeo és recomanable que ho facis de manera legal.
Pots trobar recursos sonors lliures i oberts en els llocs següents:
Aprèn en coŀlaboració Recorda que pots col·laborar amb els companys al fòrum general per demanar consells sobre la música adequada per al teu reportatge i ajudar els altres a trobar-ne.
Atura't i comparteix Troba i comparteix al fòrum escenes memorables des de la mirada de l'expert: primers plans, moments de tensió dramàtica, moviments de càmera i transcions impactants, etc. i digues per què t'agraden.
Els títols i els crèdits són molt més que lletres. Podem jugar amb la tipografia i els colors, de manera que el títol i els crèdits afegeixin personalitat al vídeo.
Poden ser austers, senzills, divertits o sofisticats, però en tots els casos aporten significat. Els elements tipogràfics poden reforçar el tema del reportatge.
Aquí tens un vídeo que mostra títols captivadors de grans pel·lícules de la història del cinema que contribueixen a situar l'espectador davant l'obra que veurà:
Un cop hagis finalitzat el teu vídeo pots compartir-lo a la xarxa.
Si el teu vídeo és públic i et ve de gust compartir-lo en alguna xarxa social amb els teus amics, familiars o seguidors, endavant.
Atura't i comparteix Ofereix l'URL del teu projecte al fòrum i si vols comenta el d’algun company.
El lloc on vius, les activitats que s'hi fan, la teva feina, observar allò que passa al teu voltant pot ser una font d’idees per al teu microreportatge.
Busques inspiració? Aquests vídeos creats pels estudiants Carlos Ceinos i Raul Correa Linares en edicions anteriors del curs són models excel·lents. Mira-te'ls:
Gravar en blanc i negre aporta càrrega expressiva al vídeo. Les escales de grisos i les ombres prenen més protagonisme.
Creat per Carlos Ceinos Gea (estudiant de l'IOC)
El relat en primera persona i el detall de cada situació que mostren els plans i els canvis de llum segons avança el dia ens permeten conèixer de primera mà la tasca d'un professional del transport.
Creat per Raúl Correa Linares (estudiant de l'IOC)
El projecte del curs consisteix a gravar un microreportatge.
Et suggerim algunes qüestions que has de tenir presents abans de començar l’enregistrament del teu microreportatge:
Utilitza qualsevol dispositiu de gravació i fes tranquil·lament allò que vols mostrar. No es tracta de fer una gran obra, sinó d’experimentar amb tot allò que has anat aprenent al llarg del miniop i de mostrar-hi la teva implicació.
