Pas 2. Ens ho podem creure tot? Què és ciència i què no ho és?

Com t’informes habitualment de ciència? Distingir la veracitat de les investigacions, troballes, descobertes o teories científiques et pot resultar molt útil en el teu dia a dia.

Constantment, a través de la xarxa, de la publicitat o de persones que coneixem, rebem una gran quantitat d’informacions sobre productes, activitats o actituds que ens proposen millorar la nostra vida. D’altres vegades, ens adverteixen de possibles amenaces o conspiracions que hi ha en el nostre món. Però, de tot plegat, què ens en podem creure?

Mira’t aquests vídeos, pensa en el problema que tracten i com proposen resoldre’l. Reflexiona sobre la fiabilitat de cada proposta:

L’eclipsi de lluna és un fenomen astronòmic habitual - Font Astronomy&Co

L’eclipsi de lluna no és un fenomen esotèric - Font Youtube

Els coneixements generats per l’activitat científica tenen característiques força diferents a d’altres que, aparentment, també poden semblar-ho.

Quines diferències hi ha entre ciència i pseudociència? Totes dues pretenen donar resposta a un problema, ara bé, l'una i l'altra ho fan de maneres ben diferents. Tot seguit et mostrem alguns criteris que permeten detectar-ne les diferències. Desplega'ls:

pseudociencia-es-ok-01.jpg Il·lustració Marta Pau

Ciència

Comença amb un problema investigable, generalment en forma de pregunta, per resoldre. Posem per cas «quina és la predicció de precipitacions per als propers dies?» o «quins fàrmacs són eficaços per a la curació d'un determinat càncer?»

Pseudociència

Comença amb un problema no investigable, sovint molt general i sense solució. «Quan s'acabarà el món?», «Tindré sort la setmana vinent?» «Com pots augmentar la teva energia positiva?»

pseudociencia-es-ok-02.jpg Il·lustració Marta Pau

Ciència

Pretén explicar fenòmens i interpretar la realitat. Posem per cas el procés d’envelliment o el moviment dels astres.

Pseudociència

El seu camp sovint es troba fora de la realitat o entre el que és real i el que és imaginari. En l’àmbit de la realitat se situarien, per exemple, els astres i les constel·lacions o les línies de la mà. En l’àmbit imaginari, les prediccions a partir de l’horòscop o la quiromància.

pseudociencia-es-ok-03.jpg Il·lustració Marta Pau

Ciència

Proposa hipòtesis verificables, basades en un marc teòric i amb dades concretes (obtingudes a partir d'observacions i/o experiments). Posem per cas: «potser una dieta rica en fibra pot reduir el risc de càncer a l’aparell digestiu» (la prevenció en l’àmbit de la salut).

Pseudociència

Dóna enunciats no verificables i sense fonaments, basats en creences o regles pròpies, sovint sense dades consistents. Per exemple, l’afirmació «potser el càncer es pot curar amb l’energia positiva, o amb una dieta determinada» (mètodes d’autocuració).

pseudociencia-es-ok-04.jpg Il·lustració Marta Pau

Ciència

Cerca lleis i principis generals per explicar el funcionament del món. Per exemple, la teoria darwinista de l’evolució.

Pseudociència

No pretén trobar lleis ni principis de funcionament del món, ni es basa en cap dels acceptats. Per exemple, el creacionisme amb la negació del fet evolutiu.

pseudociencia-es-ok-05.jpg Il·lustració Marta Pau

Ciència

Procura formular els enunciats amb un llenguatge precís. Com ara: «l’envelliment està determinat pels gens i és irreversible».

Pseudociència

Fa afirmacions vagues amb un llenguatge ambigu o contradictori amb l’experiència. Com ara: «la crema X desperta els gens de la joventut».

pseudociencia-es-ok-06.jpg Il·lustració Marta Pau

Ciència

Es basa en experiments o observacions que poden ser replicats (repetits exactament en les mateixes condicions). Posem per cas, «els gasos emesos per la combustió en els motors dels avions generen deixants, és a dir, núvols originats per les activitats humanes»

Pseudociència

Es basa en “experiències” o “singularitats” que es produeixen en condicions extraordinàries, sovint sobrenaturals i no replicables. Per exemple: «els deixants dels avions contenen gasos per fumigar, amb diferents finalitats, la població».

pseudociencia-es-ok-12.jpg Il·lustració Marta Pau

Ciència

Té una naturalesa canviant i està en procés continu de revisió. Els seus enunciats són provisionals, criticables i es poden modificar i, fins i tot descartar (falsar). Per exemple, «del geocentrisme a l’heliocetrisme»; «del lamarckisme al darwinisme»; «la naturalesa i composició dels cometes».

Pseudociència

Presenta enunciats com a veritats immutables que no són descartables ni falsables i que no estan sotmesos a cap revisió ni crítica. Per exemple, «els presagis anunciats pels cometes»; «la influència de la Lluna sobre el ritme de creixement dels cabells o en determinats comportaments humans».

pseudociencia-es-ok-07.jpg Il·lustració Marta Pau

Ciència

Cal formació acadèmica específica per practicar-la ja que es basa en un cos consolidat i extens de coneixements. Per exemple, un hidrogeòleg és la persona especialitzada en l’estudi de les aigües subterrànies.

Pseudociència

S’acostuma a exercir sense formació acadèmica específica. Sovint es basa en coneixements generals apresos a partir de l’experiència, de la transmissió familiar, la tradició popular o de la intuïció. Per exemple, «els saurins o cercadors d’aigua són persones amb poders especials (tenen un do) per detectar l’existència d’aigües subterrànies i localitzar-les».

Aquests criteris han estat adaptats de Jiménez i Sanmartí, “¿Qué ciencia enseñar? Objetivos y contenidos en la educación secundaria”. A : Del Carmen, L. (coord.) (1997) La enseñanza y el aprendizaje de las ciencias de la naturaleza en la educación secundaria (p.17-45). Barcelona: ICE; Bunge, 2013; i Purroy, J. (2015) “La ciència en 4D, o com saber si una activitat humana passa «la prova del cotó» científic”. Revista Mètode.

Amplia

Cal reflexionar sobre què és i què no és ciència. Es tracta d’un debat filosòfic important, perquè la ciència té prestigi i la societat la percep útil i necessària. Per entendre la diferència entre ciència i pseudociència, convé analitzar la presència de quatre paraules que comencen amb la lletra D: dades, debat, descartar i difondre. Si en falta alguna, no és ciència. Llegeix aquest text de Jesús Purroy, biòleg i escriptor, en què ho explica.

Atura’t i reflexiona

Segurament alguna vegada has rebut o sentit propostes com les que hi ha a la llista de més avall que pretenen resoldre problemes que ens afecten a tots en un moment o altre de la vida.

Tria una d'aquestes activitats, analitza-la tenint en compte els 8 criteris que t'hem donat: Quin nom rep l'activitat? Quin problema vol resoldre? Pots confiar en el que et proposa? Es basa en algun coneixement sòlid? Resol realment el problema que aborda? És ciència o és pseudociència?