Seguretat a la xarxa

Les nostres experiències són immediatament compartides i, alhora, emmagatzemades permanentment.

Curtis J. Bonk, The World is Open. How Web Technology is Revolutionizing Education

Vivim un moment clau en l’evolució de la humanitat. Internet connecta les vides singulars d’arreu del planeta Terra, els dóna veu i protagonisme a través d’un mitjà d’efectes immediats i globals. Davant d’aquest context, té sentit fer servir les lleis antigues per tancar espais de bits, oberts i sense fronteres traçades?

La informació no ha canviat; el que ha canviat és la manera com la movem i la fem circular. Aquí us proposem un recorregut per reflexionar sobre: quina informació volem deixar al domini públic per fer créixer les oportunitats de les persones? Quina informació volem preservar del domini públic per continuar gaudint d’espais propis, lliures de mirades no desitjades?

Síl·labus

L'empremta digital
Coneix com els sistemes informàtics i Internet capten la informació que hi emetem.
Contractació de serveis
Valora com els serveis 2.0 tracten la informació que hi dipositem sent-ne conscients o no.
El dret a l'autodeterminació informativa
Coneix com la Unió Europea ha configurat aquest dret com a fonamental i per què.
Delictes i faltes
Analitza si la irrupció d’Internet ha generat nous delictes, identifica’ls i valora’n possibles intervencions a fi d’evitar-los.

Any d'edició

2014

Prerequisits del curs

És recomanable haver cursat prèviament el miniOP Cercar a Internet

Itinerari recomanat:

  1. Cercar a Internet

Dedicació horària

20 hores

Elaborat per

Laia Martín, de l'ISPC,
en col·laboració amb:
Xavier Belanche
Catina Bujosa
Mireia Manresa

L’empremta digital: què poden arribar a saber els altres de mi?

Ja no som només el que mostrem físicament sinó el que hem mostrat a través de les xarxes.

En aquest vídeo s’hi fa un experiment. Mira-te’l:

La informació que mostrem a les xarxes socials té efectes (Font: Jack Vale Films )

Malgrat el que sovint pensem, les dades electròniques són difícils d’esborrar del tot. El rastre digital que anem deixant és molt més fort que el d’un tatuatge i no sempre tenim a les nostres mans saber on s’emmagatzema ni què se n’està fent.

Fixa’t en aquests casos:

Atura’t i comparteix

Cerca notícies d’actualitat relacionades amb usos no desitjats o fins i tot il·lícits de la nostra empremta digital. Aporta els resultats de la teva cerca al fòrum: publica-hi l'enllaç de cada notícia i acompanya'l d'una frase que en resumeixi el contingut. Et proposem que els comparteixis també al Twitter , si en tens un compte, amb l’etiqueta #miniop8 .

El teu rastre a la xarxa

"Perquè Internet ens vigila, ha arribat l’hora que nosaltres vigilem els qui ens vigilen", Gary Kovacs

Mira’t aquest vídeo:

La informació de navegació és rastrejada per altres - Font: Gary Kovacs. Tracking our online trackers - TED Talks

Així doncs, ja hi ha eines que ens permeten saber qui està seguint la nostra activitat a la xarxa . Malgrat que no estan específicament pensades per salvaguardar la nostra intimitat, sí que ens mostren fins a quin punt la nostra informació és utilitzada per diferents empreses d’Internet. Aquí en tens un altre exemple:

Lightbeam per a Firefox et mostra gràficament qui t’observa - Font: Mozilla

Les dades poden ser recollides amb o sense consentiment explícit del navegant. Com que molt sovint no en som conscients, aquestes eines ens permetran visualitzar qui està prenent nota del nostre rastre digital.

Són molt útils, doncs:

  • per saber qui ens vigila
  • per poder bloquejar accessos de terceres parts no desitjats
  • per mostrar-nos les connexions amagades rere els llocs que voluntàriament i conscientment visitem
  • per saber d’on surten les galetes (o cookies ) i qui en rep la informació
  • per saber on estan localitzats geogràficament els servidors que emmagatzemen aquestes dades

Atura’t i practica

Fem una prova? Canvia al navegador Firefox i instal·la-hi Lightbeam per a Firefox.

Analitza els teus moviments al cap d’un dia.

Al principi, la gràfica apareix buida. A mesura que naveguis per diferents adreces, els llocs visitats s'hi aniran representant en forma de cercles.

Si aquests llocs deixen anar galetes ( cookies ) al teu navegador, els veuràs en vermell o en forma de triangle. Lightbeam els anomena 'terceres parts'.

En passar el ratolí per sobre dels cercles o triangles, podràs llegir informació amb l'adreça web del lloc visitat o de les terceres parts que et segueixen el rastre. Què volen aquests 'paràsits'? En principi, anunciar productes, establir connexions amb xarxes socials o bé obtenir dades per a estadístiques sobre hàbits de navegació.

Coneixent-la, la pots inhabilitar des d'aquesta mateixa extensió instal·lada al teu navegador.

Interpreta la gràfica dels teus moviments:

  • Podries dir quina informació s’ha recollit sobre tu? Qui l’ha recollida? Saps què se’n fa? Pots buscar informació sobre els continguts de les galetes als espais web visitats o detectats com a terceres parts. Si no en donen, pots començar a malpensar.
  • La informació que diuen que recullen pertany a l’àmbit d’allò més personal i que no voldries que el públic en general conegués?

Com ens venem l’ànima al diable

Entenem per intimitat aquella parcel·la que cadascú, en exercici de la seva llibertat individual, reserva de la seva vida davant de l’acció i el coneixement de les altres persones, siguin poders públics, entitats privades o particulars.

Aquesta parcel·la té components personals, però també, socioculturals.

Per entendre aquesta dimensió, mira’t aquest vídeo:

Peu: L’exhibició de la intimitat, costum social i tria personal - Font: Jordi Brescó, Blog Europa - TV3

La construcció de la identitat digital és una responsabilitat social i una marca personal que perdurarà.

Decidir què mostrem als altres sempre ha estat un signe d’identitat i de posició social. I una marca que perdura. Durant l’adolescència, carpetes, agendes, pòsters a les habitacions... solien identificar la personalitat de cadascú. Avui dia, els tatuatges i les xarxes socials han pres el relleu d’aquelles manifestacions identitàries, però la funció continua sent la mateixa: l'empremta a la pell o a les xarxes socials ens identifica davant dels altres i som nosaltres qui decidim què volem mostrar.

Les xarxes socials faciliten que ens construïm aquesta identitat, però se’ns poden girar en contra. Allò que publiquem, tal com el verb indica, es queda a l'espai públic i pot condicionar les nostres vides personals o professionals. Aquí en tens un exemple:

Quan Facebook pot ser causa d’acomiadament Font: La Vanguardia

Atura’t i reflexiona

Llegeix les condicions d’ús de Facebook:

Què has descobert llegint aquestes condicions d’ús? Què saps ara que no sabies? Explica-ho en el fòrum, tot reflexionant sobre les qüestions següents:

  • En cas de conflicte, a quin tribunal hauries de recórrer?
  • Quin és l’únic país europeu que disposa d’unes condicions de servei especials?
  • Per què es parla de privacitat i no pas d’intimitat? Creus que es pot establir una gradació públic / privat / íntim ?
  • Podem dir que tota la informació que deixem a Facebook s’elimina i que s’elimina quan volem?
  • Finalment, com aconsellaries de configurar el perfil en una xarxa social per preservar al màxim la teva privacitat?

Com protegir la nostra identitat a la Xarxa?

Hem de cultivar la nostra identitat digital amb cura i responsabilitat.

Els seus principals enemics són:

  • els poders públics que poden accedir i utilitzar les nostres dades sense permís i/o sense que en tinguem coneixement.
  • les empreses que volen fer negoci a partir de l’accés a les nostres dades.
  • nosaltres mateixos quan contractem serveis, especialment de xarxes socials, sense parar esment que establim un acord, és a dir, que fem un pacte de prestacions i contraprestacions.
  • terceres persones que poden
    • utilitzar de forma fraudulenta i de mala fe la nostra imatge
    • fer servir la xarxa com a mitjà de difamació
    • apoderar-se de les nostres claus d’accés als nostres comptes en línia (al núvol)

Aquest últim aspecte, l'accés per part de terceres persones als nostres comptes, és la causa de molts problemes de seguretat. La tecnologia, però, és cada cop més transparent i senzilla d’utilitzar.

Aquí tens una relació de consells de seguretat:

En aquesta línia, i amb l’objectiu de facilitar una identificació inequívoca de l'usuari, s’està parlant molt del gir cap a les dades biomètriques a partir del reconeixement de l’empremta digital als aparells de telefonia. En pots llegir més detalls aquí: Ha mort la contrasenya

Ara bé, les dades biomètriques són dades vinculades al nostre propi cos. Qui les emmagatzema? Què en fa? Quines garanties tenim que no se'n facin usos indesitjats? Com podem saber que no van a parar a terceres parts ?

Un mètode força segur i estès per comprovar la identitat digital a Internet és el que solen utilitzar els bancs: la doble verificació, és a dir, la introducció de dades als terminals i la comprovació de la personalitat a través d’un missatge a l’aparell de telefonia mòbil que l’usuari afectat hagi indicat.

Com pots eliminar el teu rastre en línia? Com pots reforçar la seguretat de les teves contrasenyes? Posa fil a l’agulla:

Existeixen extensions instal·lables al teu navegador com Disconnect o Ghostery que et permeten prendre decisions sobre què estàs disposat a mostrar i a qui.

Mira’t aquest vídeo i et sorprendràs:

Podem prendre decisions informades sobre la nostra privacitat - Font: Ghostery

Malgrat que pot resultar de vegades una feina feixuga recordar-les totes, triar una contrasenya segura és fonamental.

Aquest vídeo et pot ajudar:

Consells per crear una contrasenya segura - Font Google

Hi ha, doncs, contrasenyes dolentes perquè són previsibles però també maneres de crear-ne de bones. Els articles següents te’n fan cinc cèntims: La llista de les pitjors contrasenyes i Com crear-ne de bones


Ara bé, totes aquestes precaucions poden resultar anecdòtiques. Encara pots anar molt més enllà per protegir la teva privacitat. El Projecte Tor t'ho permet. És una xarxa oberta per fer cerques de manera totalment anònima.

Mira't aquest vídeo i sabràs qui l'utilitza:

El Projecte Tor, una xarxa oberta. Font: Tor Project - Dave Godall

Aprèn en col·laboració

Si t'has instal·lat Ghostery o Disconnect o si has gosat anar més enllà i has explorat el Projecte Tor , comparteix els teus dubtes i descobertes amb el companys.

El dret a l’autodeterminació informativa

T'adones que, potencialment, vivim en cases de vidre?

Mira’t aquest vídeo:

Línies bàsiques de la protecció de dades personals. Font EAPC - Autor: Scopia Visual Interfaces Systems S.L.

La protecció de dades personals (autodeterminació informativa) és el dret que té tota persona de saber qui sap què sobre ella, en quin moment, per què, per a què i també de demanar-ne la rectificació, si són incorrectes, i la cancel·lació.

No s’ha de confondre amb el dret a la intimitat. El dret a l’autodeterminació informativa apareix com a tal en el moment en què la informàtica es desenvolupa i amenaça la vida privada de les persones. Per què? Doncs perquè les seves dades poden ser vigilades, analitzades i tractades tant pels poders públics (estats) com pels privats (empreses).

La Constitució espanyola de 1978 va ser, després de la portuguesa, de les primeres a reconèixer aquest dret. No és estrany: tant Espanya com Portugal acabaven de sortir de dos règims dictatorials i iniciaven un llarg camí cap a la democràcia. En aquest context, pensar que els poders públics podien ser amos i senyors de les dades personals dels ciutadans provocava un recel més que justificat.

Aquest dret està reconegut per la legislació europea com a dret fonamental mentre que als EUA només s’ha legislat des de diferents sectors però no pas en la columna vertebral del sistema legislatiu: la Constitució. Aquest fet explica que la National Security Agency (NSA) es dediqués a aplegar i explotar dades dels ciutadans accedint als servidors de les principals empreses d’Internet, ja que per al poble americà preval la llibertat d’expressió sobre la intimitat, tal com estableix la cèlebre Primera esmena de la Declaració de Drets que acompanya la Constitució: “El Congrés no podrà elaborar cap llei quant a l'establiment d'una religió, ni prohibir-ne el lliure acompliment de ritus; ni reduir la llibertat d'expressió o de premsa; ni privar el poble del dret de reunió pacífica, ni del dret de petició a fi de demanar reparacions al Govern.”


Atura’t i reflexiona

Mira’t aquest vídeo:

Al Nadal de 2013 Edward Snowden va difondre un discurs advertint de la creixent manca de privacitat. Font: Channel 4 i The Guardian

La denúncia d'Snowden, antic agent dels serveis d'intel·ligència dels EUA, ha tingut molta repercussió als mitjans de comunicació d'arreu del món. Tanmateix, a Europa, des de finals del segle XX, juristes d'anomenada, com l'italià Stefano Rodotà, havien centrat les seves reflexions sobre la relació entre tecnologia, respecte als drets fonamentals de les persones i l'exercici efectiu de la democràcia.

Llegeix el text de Rodotà:

L’home de vidre és una metàfora nazi, que reflecteix la idea d’un Estat que pot apoderar-se completament de la vida de les persones que davant seu no té ciutadans, sinó súbdits. [...] Una tutela efectiva de la privacitat es transforma, aleshores, en element bàsic perquè una societat pugui continuar anomenant-se democràtica. [...] L’experiència d’aquests últims anys posa en evidència que l’esfera de la política es relaciona amb les tecnologies de la informació i de la comunicació sobretot pel que fa a l’e-govern, al desenvolupament del control sobre les persones, a les iniciatives directes dels ciutadans. Està clar que es tracta de dinàmiques que es refereixen a lògiques diferents: eficiència, control, participació. Analitzant més en detall aquestes dinàmiques, ens adonem que sovint als ciutadans se’ls promet un futur ple d’eficiència administrativa i se’ls oculta un present en què els instruments d’un control cada cop més invasiu i capil·lar es multipliquen. Gairebé sembla que s’estiguin construint dos mons que no es comuniquen i que l’e-govern, l’Administració electrònica, pugui desenvolupar-se sense tenir en compte l’esclafament contemporani de drets individuals i col·lectius, amb l’excusa d’exigències d’eficiència o de seguretat. No és casualitat que els administrats siguin anomenats ‘clients’ i que s’utilitzin fórmules del llenguatge de l’empresa, com ara ‘costumer satisfaction’ que converteixen el ciutadà en un mer consumidor de serveis.

Stefano Rodotà: Democracia y protección de datos

A partir de les afirmacions contingudes al vídeo d’Snowden i del text anterior, debateu sobre quina relació hi ha entre el tractament informàtic de dades privades i la llibertat personal davant dels poders públics.

  • Per què s’afirma que el control de les dades personals converteix els ciutadans en clients?
  • Quines repercussions té aquest fet?

Lleis velles per a un món nou?

Internet ha obert un nou escenari d'abast global per a l'actuació humana i ha potenciat valors com la col·laboració. Davant del nou panorama, cal reescriure la llei? Com podem fer que s'apliqui en aquest nou escenari global?

Internet no admet mesures de blocatge per la seva pròpia naturalesa que és la de la connexió de nodes horitzontals situats en qualsevol lloc del planeta. El que s'esborra d'un ordinador connectat queda en un altre ordinador connectat. Quan els estats han volgut plantar cara a la cibercriminalitat, s'han trobat aplicant criteris territorials a un mitjà líquid i aquests, és clar, no han estat gaire útils. L'any 2001 el Conveni de Budapest sobre cibercriminalitat va intentar establir unes bases de col·laboració entre estats.


art. 20 Conveni de Budapest art. 20 Conveni de Budapest

Com podem veure, en aquest fragment s’apunta a un compromís basat en la idea de territori geogràfic. Però... no és possible controlar Internet amb barreres i criteris territorials!

Cal, doncs, un dret de consens. Com el construïm? Amb codis deontològics, acords entre les parts en conflicte i la col·laboració de l'arquitectura tecnològica d’Internet que és molt important que es mantingui en un punt de neutralitat.

Internet té una arquitectura que connecta els ordinadors d’arreu. La Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) és l’entitat que manté aquesta arquitectura. La ICANN coneix millor que ningú el funcionament de la xarxa. Ja fa anys que ha adoptat el que ha anomenat Política de Resolució de Disputes de Noms de Domini Uniformes. Es tracta d’un conjunt d’acords que afecten tots aquells que registren noms de domini. En cas d’incompliment d'aquesta política, les persones afectades poden plantejar el seu cas davant d’un panell d’experts que deliberen i decideixen l’atorgament o no d’un nom de domini a qui considerin que demostra haver-se’n fet mereixedor.


Vegem-ne dos exemples contraposats:

El cas del futbolista Xavi Hernández

  • El jugador reclama el domini <xavihernandez.com>
  • El domini ha estat registrat amb anterioritat per una altra persona
  • Aquesta persona l’usa per fer negoci i de mala fe, aprofitant la fama del jugador
  • La sentència és, doncs, favorable a Xavi Hernàndez.

El cas de Bruce Springsteen

  • El cantant reclama el domini <brucespringsteen.com>
  • El domini ha estat registrat per un club de fans amb anterioritat
  • El club de fans no utilitza de mala fe el nom del seu ídol, al contrari!
  • La sentència és desfavorable a Bruce Springsteen

I és que la política general quant a noms de domini és: First come, first served. Només s’arriba a retirar un nom de domini si es demostra que qui l’ha regsitrat n’està fent un ús de mala fe.

Delictes i faltes

Rumiem una mica. Internet no ha generat gaires nous delictes, és a dir, delictes derivats d’aquest mitjà tecnològic.

Si pensem en l'assetjament, sigui escolar o laboral, el delicte ja està tipificat com a dany a la integritat moral o física de les persones.

Si pensem en pornografia infantil, s’està atemptant contra el dret a la pròpia imatge del menor i tant se val el mitjà. Internet en magnifica l’impacte, el fa més gran, però el valor que s’ha desprotegit és el mateix que quan es comet un delicte en l’àmbit estrictament espacial.

Però si pensem en la invasió de la vida privada, aquí sí que s’ha produït un canvi que afecta l’essència del concepte d'intimitat. Conscient o inconscientment ens exhibim a la mirada de tothom (els xats, el WhatsApp , els selfies , l' oversharing , etc.). Aquesta allau de dades és llaminera per als models socioeconòmics, que se senten temptats a posseir i a utilitzar la informació que fins ara sabien privada.

Què ha fet Internet? Ampliar l’escenari dels delictes que ja existien i elevar exponencialment la probabilitat d’agrupar-se en xarxes, és a dir, de trobar-se persones que persegueixen els mateixos objectius, més enllà dels límits físics i fins i tot dels morals.


Atura’t i comparteix

Amplia la cerca realitzada al pas 2 sobre conflictes sorgits com a conseqüència d’usos indesitjats d’Internet. Aporta-hi noves notícies i classifica-les segons el tipus de delicte:

  • invasió de la intimitat
  • estafes
  • integritat moral (injúries, calúmnies, ciberassetjament)
  • integritat física (ciberasstejament o ciberassetjament a menors - grooming )
  • apropiació d’obres o propietats d’altres persones

Si trobes algun altre tipus de delicte, comparteix-lo.

Com ha de ser el dret d’Internet?

Què ha fet el dret davant del canvi social, econòmic i cultural que ha comportat la tecnologia?

Ha reaccionat utilitzant barreres físiques, sigui per enderrocar-les, sigui per intentar bastir-ne de noves. Un exemple d’enderroc és la voluntat d'eliminar les fronteres entre països establint acords comuns, com pretén el Conveni de Budapest . Ara bé, sempre hi ha paradisos, països que viuen de no col·laborar. Un exemple d'un nou bastiment de clausura és tancar l’accés a determinats dominis d’Internet des dels servidors situats en països en concret, com ha passat a Turquia, a la Xina o a Corea del Nord.

Però les estratègies de barrera no serveixen quan la informació flueix. Com l’aigua, la informació s’escampa arreu prenent noves formes contínuament.

El dret ha de continuar protegint les línies vermelles que no es poden travessar i que han costat segles de guanyar: el respecte a l’esfera privada, la integritat física o moral de les persones, la llibertat d’expressió, la igualtat d’oportunitats. Aquests són drets fonamentals segons el dret constitucional.

Justament Tim Berners-Lee, pare de la World Wide Web , reflexiona en aquest vídeo sobre la necessitat d'establir un marc de referència per preservar i garantir els drets dels usuaris. Escolta'l amb atenció.

La finalitat de la Web segons el seu creador. Font: The Guardian

Així doncs, la consolidació d'un món interconnectat ens fa posar en peu d'alerta : cal vetllar per deixar a la xarxa i en obert tot allò que sigui d'interès públic i, alhora, barrar l'accés a la intimitat.

Atura’t i reflexiona

Com es pot trobar l'equilibri entre el dret a saber i el dret a la intimitat? Et mostrem un cas que t'ajudarà a reflexionar-hi. Es tracta de la sentència favorable al dret a l'oblit emesa, el maig de 2014, pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la demanda d'un ciutadà.

Mira't la notícia:

Notícia sobre la sentència del dret a l'oblit. Font - TV3

Pensa-hi una mica: la informació sobre l'embargament del 1998 era una dada que afectava la vida d'aquest ciutadà? Es pot obligar a esborrar el rastre de fets que han estat producte d’un procés judicial? I si les dades haguessin estat privades, veuries la situació diferent?

El cert és que el demandant va estar implicat en un procés judicial d'embargament, ja tancat, i que aquesta informació apareixia a dalt de tot del buscador quan es feia una cerca del seu nom al web. També és cert que la sentència no obliga a retirar la informació de l'hemeroteca de la font original, La Vanguardia , sinó que demana a Google, com a responsable del tractament de les dades, que en suprimeixi els enllaços del buscador que condueixen al procés judicial esmentat quan es tecleja el nom d'aquest ciutadà.

I tu, què hi dius? Estàs a favor del dret a l’oblit? En quins casos, amb quins matisos? Reflexiona en el fòrum sobre aquest tema i sobre aquestes altres qüestions:

  • Quins són els principis que cal preservar en l'ús d'Internet?
  • Qui creus que en pot garantir l'aplicació? els governs, els tecnòlegs, la ciutadania...?
  • Què cal deixar en obert?

Projecte

Com a projecte d'aquest curs, et proposem que facis dues tasques: omplir un formulari que trobaràs a la l'aula del campus IOC d'aquest miniop i enviar una gravació .

En el formulari hauràs de:

  • Recollir i analitzar dades sobre de la teva activitat com a usuari d'Internet.
  • Reflexionar i escrire sobre el teu grau de coneixement de les qüestions relacionades amb la seguretat a la xarxa.

A la gravació hauràs de:

  • Explicar les teves conclusions generals sobre el miniop.

Tot i que el projecte consisteix a enviar el teu formulari i la teva gravació, t'anunciem aquí les tasques perquè puguis treballar-hi i reflexionar-hi mentre segueixes els passos del miniop.

En el formulari hi trobaràs aquests dos blocs:

Bloc 1. Anàlisi de dades

En aquest bloc del formulari hi trobaràs la proposta de recollir dades sobre de la teva activitat com a usuari d'Internet. Concretament, et demanarem informació sobre:

  • els llocs que visites
  • els serveis que utilitzes
  • el temps que hi dediques
  • el teu coneixement sobre les condicions d'ús

A continuació, et demanarem que analitzis les teves dades i que expliquis a quines conclusions has arribat.

Bloc 2. Reflexió sobre privacitat i seguretat

En aquest bloc del formulari, hauràs d'escriure una reflexió personal sobre la seguretat i els límits de la privacitat a Internet a partir dels recursos següents:

a) El vídeo d'un noi que decideix vendre la seva privacitat:

Peu: Federico Zannier ven la seva privacitat en un plataforma de crowdfunding . Font: A Bite of Me - Kickstarter

b) L'entrevista feta a una altra persona que explica els motius que l'han portat a vendre les seves dades personals. Escolta aquest podcast (en anglès) i llegeix-ne la transcripció (en català):

Peu: Shawn Buckles explica per què ven les seves dades. Font: BBC World Service on Soundcloud

c) L'article d'Evgeny Morozov, investigador sobre les implicacions socials i polítiques de la tecnologia, en què opina sobre la privacitat a la xarxa.

No vendamos nuestra auténtica humanidad

En el formulari hauràs de respondre aquestes qüestions:

  • Després de veure els casos de Federico Zannier et Shawn Buckles, quines dades privades no vendries mai de la vida? Per què?
  • Explica aquesta reflexió de Morozov: Nuestros datos constituyen nuestra auténtica humanidad; en cambio, venderlos es aceptar convertirse en una especie de cartel publicitario interactivo.
  • Aporta casos en què t’has trobat que evidenciïn que empreses estan fent servir les teves dades de navegació per incloure publicitat ajustada a la teva personalitat als serveis que t’ofereixen (per exemple: has buscat informació sobre París i veus que reps ofertes d’hotels en aquesta ciutat a la teva bústia electrònica).
  • Després de llegir l'article, quines sensacions experimentes? Trobes que Morozov adopta una posició apocalíptica? Et sents amenaçat o, per contra, creus que monitoritzar el rastre digital pot tenir efectes positius?
  • Tim Berners Lee, l'inventor d'Internet, diu que la finalitat d'Internet és democratitzadora, un lloc de trobada i una oportunitat per al coneixement (Pas 9). Creus que aquesta idea pot casar amb la visió de Morozov?
  • Les nostres dades poden ser font de riquesa per a empreses, organitzacions científiques i gubernamentals: és una riquesa mercantil, que ens converteix en consumidors passius i, per tant, en un producte per a les empreses? O bé, és una riquesa per al bé comú, és a dir, que permet millorar el nivell de transparència i fomenta la participació ciutadana? Distingeix-les i reflexiona sobre els seus usos.

Gravació de les conclusions:

Hauràs d'enregistrar i publicar la URL d'un arxiu de so gravat per tu mateix en què expliquis les conclusions a les quals has arribat després de cursar aquest miniop seguint els suggeriments següents:

  • Què ha suposat per a tu fer aquest miniop?
  • Creus que ha augmentat la teva consciència sobre la importància de la seguretat a la xarxa? Què has millorat i què hauries de millorar en les teves pràctiques habituals (per exemple, la seguretat de les teves contrasenyes, els pagaments online, la selecció dels contingut que comparteixes, etc.)?
  • Quin vídeo, quin text o quin recurs t'ha cridat més l'atenció i per què?
  • Quin impacte creus que tindrà el que has descobert en aquest miniop en el teu posicionament i actuació pel que fa a la publicació a la xarxa?
  • Com creus que es pot trobar l’equilibri entre deixar la informació al domini públic per fer d'Internet un lloc de relacions i coneixement i alhora preservar algunes qüestions per continuar gaudint d’espais propis, lliures de mirades no desitjades?

Com has de gravar i publicar el teu arxiu de so

  • Arxiu de so (durada: entre 1 i 2 minuts): enregistra el teu arxiu de so i publica’l al lloc web SoundCloud (és gratuït, t’hi pots registrar normalment o també a través de les xarxes socials).
  • Un cop hagis pujat el teu arxiu de so a SoundCloud, fes-lo públic i copia la URL a l'espai de l'aula.

Com has d'enviar el teu projecte

Un cop hagis completat el formulari que trobaràs a l'aula del miniop, només l'hauràs d'enviar i nosaltres el rebrem. Recorda d'indicar el teu nom i cognoms clarament en el formulari .

Recorda que has d'enviar aquestes dues tasques:

  • si no envies el formulari que trobaràs a l'aula no hauràs lliurat el projecte.
  • si no envies la gravació a l'aula no hauràs lliurat el projecte.