Entendre-hi d'economia: la riquesa

Et sents perdut enmig de dades, previsions, opinions d’experts i mesures de govern? L’economia t’afecta com a individu i també com a membre actiu de la societat. La informació diària és aclaparadora, els canvis, molt ràpids i els canals d’informació, molt diversos.

Vols començar pel principi? Aquest curs et presenta nocions bàsiques d’economia per comprendre millor el món en què vivim.

Occupy Wall Street Spreads Worldwide. The Atlantic. (AP Photo/Joerg Koch)

Síŀlabus del curs

El concepte de riquesa
Una introducció als conceptes bàsics: valors dels béns econòmics, el mercat, l’oferta i la demanda i el PIB
Com es genera la riquesa
Coneix el factor treball: treball productiu, treball reproductiu i el seu impacte
El repartiment de la riquesa
Una visió general sobre com es distribueix la riquesa, els impostos més importants i la seva classificació
El benestar dels països
Coneix altres indicadors per mesurar el repartiment de la riquesa i la desigualtat

Any d'edició

2012

Prerequisits del curs

Cap

Dedicació horària

15 hores

Elaborat per

  • Catina Bujosa
  • Abel Caldera
  • Mireia Manresa

Il·lustracions

Marta Pau

Com t'afecta la política econòmica?

Enmig de l’allau de notícies sobre economia que rebem cada dia, val la pena aturar-nos a reflexionar-hi. Per això et proposem preparar una argumentació oral personal sobre un aspecte candent de l’economia actual.

Cada dia llegim notícies amb propostes econòmiques fetes des de diversos partits polítics. Però podem, com a ciutadans, valorar si els canvis que s'estan produint són pertinents?

Per exemple, si llegim aquesta notícia: “L’FMI reitera que l’estat ha d’apujar impostos indirectes” tenim prou formació i informació per saber què seria millor per a la major part de la ciutadania?

Anem a pams...

Atura’t i reflexiona Creus que la pujada d'impostos indirectes afecta tothom per igual? Quin creus que és l'objectiu de les propostes de l’FMI?

Els valors de la teva vida:
el concepte de riquesa

Què creus que té un valor econòmic en la teva vida?

  • Segurament el primer que t'ha vingut al cap són tots els objectes que tens en propietat: des d'una casa fins a un llapis o un conjunt de llibres.
  • Però també tenen un valor econòmic la capacitat i els coneixements que posseeixes per desenvolupar unes feines determinades. Es pot calcular el valor econòmic d'aquestes capacitats a partir de comptar quin sou et podrien pagar per treballar.
  • Els estalvis i productes financers també tenen un valor econòmic. Tot i que no siguin objectes materials, són actius financers que tenen valor.

En economia, tot el que té un valor econòmic és el que s'anomena riquesa.

També tens una família, amics, aficions, gustos, interessos... Tot això no té un valor econòmic quantificable però són aspectes essencials per a la nostra vida.

El valor de les coses

Adquireixes béns diàriament per satisfer les teves necessitats, els teus desitjos o simplement perquè et resulten útils.

Quin creus que és el valor de cadascun del productes que veus en aquestes imatges?

Per respondre hem de referir-nos al concepte valor d'ús segons el qual li atorgaríem, de ben segur, més valor a la bossa de fruita que a la consola de videojocs ja que la primera cobreix una necessitat humana de supervivència (l’alimentació) mentre que l’altra no (l’oci).

I per què, doncs, val més una consola que la bossa de fruita??

Perquè el preu de les coses s'estipula a partir del valor de canvi, és a dir, a partir de la quantificació del que costa produir-lo: la matèria primera, la maquinària, la mà d'obra i el benefici que se'n vol obtenir.

El mercat és on entren en contacte els compradors i els venedors. Així doncs, n’hi ha prou amb el valor de canvi per fixar el preu d’un objecte? No, en la determinació del preu també hi intervé la llei de l’oferta i la demanda. Si un producte és demandat per molts compradors però és un producte escàs el seu preu s’incrementa; en canvi, quan un bé és abundant però té poca demanda el seu preu disminueix.

Mira’t aquest vídeo. S’hi explica com va sorgir la teoria de la llei de l’oferta i la demanda, i com va aparèixer el debat sobre la influència de la intervenció dels governs en l’economia:

La regulació de l’economia - The Open University

Atura’t i reflexiona Un dels productes que exemplifiquen més clarament els efectes de la llei de l’oferta i la demanda és el petroli. Les oscil·lacions de preu que pateix van associades a qüestions econòmiques i polítiques que acaben afectant tant els impostos com el consumidor.

Mira't aquest vídeo:

Els efectes del preu del petroli en empreses, consumidors i administració. Font: TV3

Ara llegeix aquest article: El món estrena l’era del petroli barat.

Comparteix en el fòrum la reflexió que et susciten les notícies anteriors i l’impacte que tenen en la teva vida quotidiana.

Argumenta les teves opinions basant-te en algun dels conceptes següents: el valor, el preu, les lleis del mercat i la importància que tenen en la vida de les persones les intervencions del govern en matèria d’economia.

País ric, país pobre: el PIB

Com es quantifica el benestar material d’un país? És possible mesurar la riquesa d’un país i comparar-la amb la d’altres països?

Diàriament llegeixes o sents frases com: ... el PIB català ha caigut un 0,2% el primer trimestre o ... a Alemanya i al Regne Unit el PIB ha crescut de l'abril al juny o ... el PIB s’estanca a França durant el tercer trimestre.

Què volen dir exactament aquestes afirmacions? Per què sembla tan important el PIB? El PIB és un bon indicador de la qualitat de vida?

Mira’t aquest vídeo:

Característiques que defineixen el Producte Interior Brut (PIB) per X.Sala-i-Martin

El Producte Interior Brut (PIB) és una de les claus per determinar la riquesa generada pels ciutadans d’un país durant un període de temps. A més de mesurar la prosperitat o decadència econòmica d’un país, és l’indicador que serveix per comparar el nivell de riquesa i benestar entre països.

Destaquem-ne els aspectes més importants...

  • Cada país genera el seu PIB
  • Per calcular-lo se suma el valor monetari, en euros, de tots els béns i serveis finals que genera una economia i tots els ciutadans que hi pertanyen
  • El PIB va variant: es calcula durant un període de temps (un trimestre o un any)
  • És l’estadística més utilitzada per mesurar el creixement o la recessió d’una economia

Aprèn en col·laboració

Recorda que pots utilitzar el fòrum general tant per preguntar als companys com per ajudar-los en els seus dubtes i problemes. Es tracta que entre tots us en sortiu.

Quan no és el mateix treballar que fer feina

La riquesa es genera mitjançant el treball. És a partir d'aquest que les matèries es transformen en béns amb un valor de canvi.

El treball no es redueix a allò que és remunerat en forma de salari, sinó que és un concepte més ampli.

Observa aquesta imatge fixant-te en tots els seus detalls:

  • Qui fa què?
  • Què obté cadascú a canvi de...?
  • Creus que es pot establir una relació entre els dos tipus de treball que s'hi mostren?

El treball productiu

  • Produeix béns o serveis amb valor de canvi
  • És remunerat
  • Es troba legislat pels drets laborals

El treball reproductiu

  • Es coneix també com a treball domèstic i de cures
  • No és remunerat
  • No gaudeix del reconeixement legal com a treball

Però, com es distribueix la feina entre gèneres? Qui cobra més? Qui treballa més a casa?

Observa i analitza les dades que presenten les tres infografies següents:

Què et mostren el resultats?

  • Les dones obtenen un salari menor pel treball remunerat.
  • Les dones treballen més hores al dia a causa de les feines no remunerades.

Aquest diferència és el que es coneix com a divisió sexual del treball.

Per aplicar aquests conceptes a la teva realitat quotidiana i mesurar com reposa el treball productiu sobre el reproductiu, et proposem un petita activitat de recerca. Prendràs consciència de la importància i l’impacte que té el treball reproductiu en l’economia:

  • Quantes hores setmanals/mensuals es dediquen al treball reproductiu a casa teva? I qui les hi dedica?
  • Quin seria el salari mensual si el salari base fos de 8€ per hora treballada per als membres de la llar que fan aquest treball?
  • Si al salari que ja cobra cada membre de la família en actiu hi sumes el que percebria pel treball reproductiu, quines diferències hi observes?

Amb el procés d'igualtat entre gèneres, el model segons el qual l’home aporta el salari principal i la dona assumeix un treball productiu i també la major part del reproductiu, ha anat evolucionant. Malgrat tot, la diferència entre gèneres persisteix i és una tendència que ha de canviar, tant per raons socials com per les seves repercusions econòmiques (imagina’t que ens paguessin un sou per al treball reproductiu!)


Amplia

Si t’interessa aquesta qüestió llegeix l’article El preu de conciliar: feina més precària i sou més baix i consulta l’Informe mundial sobre salaris 2014/15 de l’Organització mundial del treball (OIT).

Com es reparteix la riquesa?

La riquesa està distribuïda en la societat a través de diferents vies. Segons si beneficia més o menys persones, estarem parlant d’un repartiment equitatiu o desigual de la riquesa.

La infografia mostra el circuit de repartiment de la riquesa a partir del salari o beneficis. Fixa't com quan aquest repartiment arriba al final, torna a generar nous salaris a través dels serveis o del consum a què es destina aquesta riquesa. Aleshores, torna a començar el circuit de repartiment.

Algunes consideracions...

  • La propietat es divideix en dues tipologies: béns immobles és tot allò que no es pot traslladar (els terrenys i les construccions). La resta són considerats béns mobles. Aquesta distinció té una gran importància a l'hora de l'aplicar els diferents impostos.
  • El repartiment informal es dóna principalment al si de les famílies, amb la redistribució de les fonts d'ingressos entre els seus membres. Per exemple, les pagues dels pares als fills o el suport que reben els aturats per part dels familiars que cobren una jubilació. Aquest repartiment informal, molt important, és la causa que explica per què les conseqüències de la crisi no són encara més dramàtiques, tot i les desorbitades xifres d'atur i pobresa.

Els impostos: la manera de tenir serveis públics

Un impost és una quantitat de diners que ha de pagar obligatòriament un ciutadà perquè l’administració pública pugui atendre les necessitats col·lectives i mantenir els serveis públics.

Des de l’esclat de la crisi econòmica ha tornat a sorgir el debat sobre els impostos. Una manera de recaptar diners per part de l’Administració és apujant-los, tal com ha passat amb l’IVA, que ha sofert un augment el 2012. Mirat-t’ho en aquest vídeo:

Els tipus d’IVA (Font: TV3)

Per conèixer i distingir les categories en què es divideixen els impostos i de quina manera els paguem, mira’t aquests vídeos:

Explicació sobre l’IRPF (Impost sobre la renda de les persones físiques) per X.Sala-i-Martin

Explicació sobre l’IVA (Impost sobre el valor afegit) per X.Sala-i-Martin


Fixa't en la infografia següent on s'hi reflecteix d'on obté els ingressos l'Estat espanyol:

ingressos de l'estat espanyol

Atura't i reflexiona

Existeix la igualtat entre els contribuents? Llegeix aquest article de la Constitució espanyola:

Article 31.1 Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori.

L’augment dels ingressos sempre passa per apujar els impostos? Cal posar l'accent en els impostos directes o bé en els indirectes per estimular la creació de llocs de treball? Qui paga més impostos: els treballadors o bé els ciutadans que tenen més diners

Aquestes preguntes són centrals en el debat polític actual ja que millorar els ingressos fiscals és fonamental per a la recuperació d’una crisi que amenaça tota una generació.

Comparteix en el fòrum les teves reflexions sobre l’impacte social de l’augment dels impostos com a mesura per pal·liar la crisi.

Els impostos: on se’n paguen més?

La pressió fiscal és la quantitat d'impostos que paguen els ciutadans d'un país sobre el total de la riquesa generada.

El debat sobre si cal mantenir una pressió fiscal alta o baixa és una de les discussions polítiques més habituals. Quanta pressió fiscal ha de tenir un país? Segons el sistema que s'adopti, es pot parlar de dos plantejaments contraposats:

  1. Els partidaris d'una pressió fiscal alta argumenten que:
    • És imprescindible per tenir un estat del benestar i una major igualtat social.
    • L'activitat econòmica no perd vigor perquè el propi estat del benestar genera llocs de treball i ofereix uns serveis necessaris per al progrés econòmic.
  2. Els partidaris d'una pressió fiscal baixa argumenten que:
    • Amb menys impostos es genera més activitat econòmica i això fa que l'estat acabi recaptant més diners tot i que els impostos siguin més baixos.
    • Els impostos alts desincentiven l'esperit emprenedor i provoquen la fugida de les grans fortunes a altres països.

Ara bé, dins d'un país no tothom paga proporcionalment la mateixa quantitat d'impostos. Si l'impost principal és sobre els salaris, qui pagarà proporcionalment més impostos seran els treballadors i les classes mitjanes. En canvi, si es grava de forma important els dipòsits bancaris i les transaccions financeres, els impostos repercutiran amb més força sobre les grans fortunes.

Llegeix el text següent. Quina és la posició dels autors respecte la pressió fiscal? Analitza’n els arguments utilitzant la graella que et presentem


Quanta pressió fiscal ha de tenir un país?

En les societats on no es paguen impostos, són les classes treballadores les que pateixen aquesta deficiència, ja que els béns públics que ha de finançar i gestionar l'Estat no seran possibles sense aquestes recaptacions tributàries. Són precisament els països europeus amb major pressió fiscal agregada els qui millor Estat del Benestar ofereixen a la seva població. Els ciutadans dels països nòrdics, que són els que major pressió fiscal suporten, són els que gaudeixen de millors prestacions socials.

En canvi, els ciutadans de països com Estats Units i Japó, amb taxes de pressió fiscal molt baixes (al voltant del 25% el 2002) en relació als països europeus, amb prou feines compten amb pensions i serveis públics de la qualitat i abundància dels països nòrdics. Als Estats Units, l'assistència sanitària és pràcticament privada, i la que s'ofereix amb caràcter públic deixa molt a desitjar. De totes maneres, cal afegir que la força dels grans poders econòmics, justificant-se en les idees neoliberals, està portant a una reducció de la imposició personal en tots els països, i a un augment de les cotitzacions socials.

Seminari Taifa Informe 02-Desembre 2005
Preguntes Comentaris
Què és necessari, segons el text, per a tenir un estat del benestar fort?
Què assegura el text que passa en els estats amb una pressió fiscal baixa?
A qui consideren que beneficia que es paguin força impostos?
Quina creuen que és la tendència actual sobre pressió fiscal? Per què?
Els autors es posicionen a favor d'una pressió fiscal alta o baixa?
Preguntes Comentaris
Què és necessari, segons el text, per a tenir un estat del benestar fort? Que es paguin força impostos. És a dir, una pressió fiscal alta
Què assegura el text que passa en els estats amb una pressió fiscal baixa? Que tenen uns serveis públics inexistents o deficients, i bona part dels serveis essencials són privats.
A qui consideren que beneficia que es paguin força impostos? A les classes treballadores, ja que així es beneficien d'uns serveis que d'altra banda no podrien pagar o els sortirien molt cars.
Quina creuen que és la tendència actual sobre pressió fiscal? Per què? Creuen que la tendència és a abaixar la pressió fiscal. Això és promogut pels grans poders econòmics.
Els autors es posicionen a favor d'una pressió fiscal alta o baixa? Es posicionen a favor d'una pressió fiscal alta, ja que consideren que sense ella és impossible tenir un estat del benestar que afavoreixi la justícia social.

L’opinió del text anterior és clara i lògica. Ara bé, en moments de crisi com la que estem vivint hi ha molts condicionants que fan que els economistes no es posin d’acord sobre aquesta qüestió. Les èpoques de recessió demanen mesures per remuntar la situació però en aquests casos tampoc no hi ha un consens establert.

Llegeix els articles següents per conèixer altres factors i principis que incideixen en la pressió fiscal:

Aprèn en col·laboració

En un tema tan complex com aquest val la pena contrastar opinions. Planteja els teus dubtes en el fòrum general i col·labora amb els companys per crear-te una opinió pròpia sobre aquest assumpte.

De la riquesa al benestar: més enllà d'una mitjana aritmètica

Asseguraries que els ciutadans que viuen en el país que produeix més riquesa del món són alhora els que viuen millor? La riquesa i el benestar són sinònims? Quin és l'impacte de la desigualtat a l'interior de cada país?

Observa les imatges següents i pensa en un repartiment equitatiu ideal de la riquesa; compara’l amb les desigualtats econòmiques que es produeixen a la realitat:

Imaginem que hi ha cinc persones i cinc pollastres.

Una estadística simple ens diria que a cada persona li’n correspon un. Per tant, podríem deduir que tothom té aliments suficients.

Ara bé, la realitat pot ser molt diversa: una persona pot tenir quatre pollastres, una altra només un, i les tres restants cap.

Això és el que passa quan es calcula la riquesa dels habitants d'un país dividint el PIB pel conjunt de les persones que hi viuen. És el que es coneix com a renda per capita.

Algunes observacions que cal no oblidar:

  • La fita de l’economia és la qualitat de vida, la creació del bé comú i la satisfacció de les necessitats. Ara bé, el PIB no mesura aquests valors ja que és una dada estadística general (un PIB molt alt no ens diu res fiable sobre la situació dels ciutadans d’un país).
  • La renda per capita és una mitjana aritmètica, això vol dir que pot donar-se el cas que cap dels habitants d’un país tingui efectivament el nivell d’ingressos que aquesta indica.
  • La renda per capita només serveix per determinar quina seria la riquesa de la qual podria gaudir cada habitant d'un determinat país si en aquest hi hagués un repartiment equitatiu de la riquesa.

Una cita cèlebre diu: Hi ha tres tipus de mentides: les mentides, les grans mentides i les estadístiques. Veiem, doncs, que una estadística pot transmetre una idea que no té res a veure amb la realitat de la vida de les persones.

Per aquest motiu, hi ha altres indicadors que permeten quantificar el nivell de benestar d’un país i que ens donen la mesura de les desigualtats. Són els següents:

Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

  • Determina el benestar d'un país
  • Combina i pondera la renda per capita amb el nivell d'educació i l'esperança de vida de la població.
  • L’IDH es calcula amb un valor entre 0 i 1. Com més alta és la xifra, més benestar

El Coeficient de Gini

  • Permet mesurar la desigualtat entre els habitants d'un país.
  • Indica la diferència entre quant guanya el 20% que guanya menys i quant guanya el 20% que guanya més.
  • També es tracta d'un valor entre 0 i 1. En aquest cas, com més alta és la xifra, més desigualtat.
Mapamundi IDH

Mapamundi d'Índex de Desenvolupament Humà el 2014

Mapamundi Gini

Coeficient de Gini a nivell mundial 2009


Atura’t i comparteix

Entra al fòrum per debatre, intercanviar dades i els teus punts de vista sobre la informació que trobaràs en els enllaços següents, on hi trobaràs el llistat de països ordenats segons la seva renda per capita, el seu IDH i el seu coeficient de Gini. Veuràs que n'hi ha que ocupen posicions molt diferents segons quin sigui l'indicador.

Projecte

El projecte consisteix a analitzar dos gràfics a partir d'una pauta de preguntes, i a elaborar una exposició oral en què expliquis algunes de les conclusions que extreus d'aquests gràfics.

Impostos, redistribució de la riquesa i desigualtat en temps de crisi. Com ens ha afectat això des de 2008?

En primer lloc, analitza els dos gràfics següents:

Anàlisi del gràfic 1

En aquest gràfic s'explica l'evolució de la pobresa a l'estat espanyol entre 2007 i 2012. Per a comprendre aquestes dades cal que coneguis el significat de cada concepte:

Font: VII informe sobre exclusión y desarrollo social en España

  • Pobresa abans de les transferències: es comptabilitza la pobresa abans que es paguin impostos i sense rebre cap redistribució de l'estat (sense prestacions, beques, serveis...).
  • Pobresa després de les transferències: es comptabilitza la pobresa un cop tothom ha pagat impostos i ha rebut la redistribució de l'estat (prestacions, beques, serveis...).
  • % de reducció de la pobresa: percentatge de persones que deixen de ser pobres després de les transferències, sobre el total de persones pobres abans de les transferències.

Pauta d'ànalisi

  • La pobresa, tant abans com després de la redistribució, s'ha mantingut igual, ha augmentat sensiblement o ha disminuït sensiblement?
  • El percentatge de reducció de la pobresa s'ha mantingut igual, ha augmentat sensiblement o ha disminuït sensiblement?
  • En una situació en que l'estat continua gastant els mateixos diners però augmenta el nombre de població sense feina i amb necessitats d'ajuda, la pobresa es mantindrà igual o augmentarà?
  • Observes algun any del gràfic en que això pogués ser així?
  • A tenor de les dades, quin impacte social té la redistribució de riquesa via impostos i serveis de l'estat?

Anàlisi del gràfic 2

En aquest mapa hi ha representat quant ha augmentat o disminuït l'índex de Gini de cada país.

Font: VII informe sobre exclusión y desarrollo social en España

Pauta d'anàlisi:

  • A l'estat espanyol, en comparació a la resta de la Unió Europea, les desigualtats han augmentat menys, més o molt més que la mitjana de països?
  • El mapa et permet saber si és més desigual França que Itàlia, o només si la desigualtat ha augmentat més o menys en cadascun dels països?
  • Si la pobresa augmenta, i les desigualtats augmenten, creus que és perquè la riquesa augmenta/es manté, o perquè la riquesa disminueix?

A partir d'aquesta anàlisi i de les respostes obtingudes a les preguntes de totes dues pautes, has d'elaborar una intervenció on exposis dues qüestions:

  • Què ens expliquen aquests dos gràfics? Explica cadascun dels elements que se't proposen a la pauta d'anàlisi de cada gràfic.
  • Com relacionaries tot això amb la crisi econòmica que estem vivint des de 2008? Fes una valoració i conclusió segons la teva explicació anterior.

Segueix aquestes indicacions per fer la teva intervenció:

  1. Durada: de 2 a 3 minuts.
  2. Posa un títol a la teva argumentació.
  3. Pots lliurar el teu projecte en dos formats diferents, tria’n un: un arxiu de so amb la teva veu o bé un vídeo en què apareguis tu mateix.
    • Arxiu de so (durada: entre 2 i 3 minuts): enregistra el teu arxiu de so i publica’l al lloc web SoundCloud (és gratuït, t’hi pots registrar normalment o també a través de les xarxes socials). Un cop hagis pujat el teu arxiu de so a SoundCloud, fes-lo públic i copia la URL en el fòrum.
    • Vídeo: enregistra un vídeo (durada: entre 2 i 3 minuts) en què apareguis tu fent la teva exposició. Publica’l i comparteix-lo a YouTube o Vimeo. Finalment, copia la URL del teu vídeo en el fòrum.
  4. Es valorarà la teva implicació en l’exposició, per tant procura ser concís, evita les obvietats i mobilitza els conceptes que has vist al llarg del curs.

Atura’t i comparteix Comparteix la URL del teu projecte en el fòrum i, si vols, comenta el d'algun company.