Fer un vídeo

El vídeo de curta durada ocupa una part important en la nostra vida quotidiana i també en l’àmbit social. Vols fer una pràctica compartida de vídeo creatiu?

Analitza imatges, reflexiona sobre allò que expressen i comprèn la tria que hi ha al darrere. Descobreix models i tècniques de vídeo en aquest curs. Crea i expressa’t mirant a través de la càmera.

Síŀlabus del curs

  • El microreportatge
    • Una visió general de les decisions prèvies: el tema, el tipus, l’estil i l’estructura bàsica del teu vídeo
  • La gravació
    • Coneix els dispositius de gravació i aprèn les tècniques de filmació (plans, moviments de càmera, angle de càmera i distància focal)
  • L’edició i el muntatge
    • Proposta de programes d’edició i indicacions per al muntatge (transicions, àudio i crèdits)
  • La publicació a la xarxa
    • Opcions per publicar el teu vídeo a la xarxa

Prerequisits del curs

Tenir un dispositiu de gravació i un ordinador.

Elaborat per

  • Xavier Belanche
  • Catina Bujosa
  • Mireia Manresa
video-girl

Dedicació horària

20 hores

Any d'edició

2012

Inspira’t

Un microreportatge és un vídeo breu que explica un esdeveniment. Ens proposarem gravar un vídeo d’un minut.

Aquí en tens alguns exemples:

Habitatge protegit
Moments de la gravació d'un disc
Els dracs de Barcelona

Tria un tema

En un microreportatge s’hi pot tractar qualsevol tema d’interès, des d’assumptes d’actualitat política o cultural fins a qualsevol aspecte de la vida quotidiana.

Triar el tema és la primera decisió a prendre. Pensa en allò que fas, que t’agrada, que t’apassiona, que t’interessa o que et diverteix i que creus que pots explicar en imatges.

Comença a acotar

Un cop has triat el tema, cal que elaboris una llista amb preguntes que et serviran de punt de partida. T’ajudaran a centrar el tema i et permetran acotar i decidir què mostraràs en el teu microreportatge.

Mira't aquest vídeo i pensa en quines decisions ha pres l’autor abans de començar a gravar-lo.

Breu reportatge sobre grafiti

Aquesta podria ser la llista de preguntes prèvies per fer una planificació adequada del reportatge:

  1. Preguntes sobre el focus d’interès:

    • Què són els grafitis?
    • Quines són les motivacions dels grafiters?
    • Hi ha diferents tipus de grafitis?
    • Què en penso jo?
    • Quina és la polèmica al voltant dels grafitis? Art o incivisme?
  2. Preguntes sobre aspectes clau a preveure:

    • On en puc trobar?
    • Puc posar-me en contacte amb un grafiter per gravar-lo mentre pinta?
    • Què en pensen els ciutadans?

Atura't i reflexiona En el fòrum sobre les primeres decisions que has pres, formula dubtes que t’han sorgit fins aquí, ajuda els companys que no trobin tema i proposa idees.

Decideix el tipus de reportatge i tria un estil

El reportatge té una funció bàsicament informativa, pretén representar i documentar una realitat concreta. Però aquesta tasca es pot mostrar de diverses maneres segons el tipus de participació que té el creador en els fets que es mostren.

Mira't aquests vídeos i intenta veure-hi les diferències principals segons la intervenció de l'autor de cadascun.

Economia solidària

Concert In The Park

Veriueu-ho, Xavi Castillo


Com has pogut observar, cadascun dels vídeos mostra la realitat de maneres diferents:

En el primer, el seu creador es dirigeix a l'espectador a través de la veu en off (també ho podria fer amb textos inserits). Per tant, l'autor es converteix en narrador dels fets. Les imatges, en aquest cas, serveixen per documentar allò que s'hi explica. Inclou entrevistes breus als protagonistes, preses que descriuen l’espai (el carrer, una plaça, un mercat, etc.) i so d’ambient, amb l’objectiu que l’espectador comprengui bé el fet. Aquest tipus de reportatge s'anomena expositiu.

En el segon, l'autor no intervé directament en les imatges; és a dir, adopta el paper d'observador discret i mostra els fets que tenen lloc davant de la càmera. No inclou entrevistes als personatges que apareixen en les imatges. Aquest tipus de reportatge s'anomena d'observació.

I en el tercer, en canvi, l'autor apareix en les imatges i participa per expressar els seus punts de vista o opinions. En aquest tipus de reportatge, que s'anomena participatiu, l’autor esdevé protagonista o bé guia del tema que s'hi exposa. A més, interactua amb les persones que hi apareixen.

Amb tot, un reportatge pot incloure característiques de més d’un d’aquests tipus.


Però no només s’ha de decidir què expliquem sinó com volem presentar el fets, les imatges, el so i les idees. S’ha de triar l’estil que millor s’adequi al projecte.

Planifica i ordena l’estructura bàsica del reportatge

Elaborar un petit pla d’acció abans de gravar pot resultar molt útil.

Planifica el teu reportatge, escriu notes o fes un senzill esquema visual del teu projecte. Preveu si has d’entrevistar persones, tria les localitzacions, pensa en els plans que mostraràs, etc. Elabora un petit guió que et permetrà construir de manera coherent el teu microreportatge.

Mira aquest vídeo i fixa't en el fil conductor que segueix.

Et fem una breu anàlisi de la seva estructura perquè vegis els aspectes que pots preveure abans de començar la gravació del reportatge:

  1. Ubica en el context
  2. Presenta l’acte
  3. Mostra testimonis
  4. Mostra imatges que il·lustren la dinàmica del projecte que es presenta (less parelles lingüístiques)
  5. Ofereix dades objectives que concreten
  6. Alterna testimonis segons el tema de què parlen
  7. Conclou retornant a l’acte que emmarca el reportatge

Amb què gravo

Actualment existeixen múltiples dispositius per gravar.

La immediatesa és una de les característiques de la gravació de vídeo des de dispositius mòbils. Es poden obtenir imatges espontànies de fets que es produeixen sobtadament i que tenen valor testimonial. Amb tot, per obtenir un bon reportatge audiovisual sempre cal fer una petita planificació.

  • image

    La càmera de vídeo

  • image

    La càmera fotogràfica

  • image

    El telèfon mòbil

  • image

    La tauleta

  • image

    La webcam

  • image

    Internet

Recomanacions:

  • Assegura’t de no tapar la lent i el micròfon amb els dits.
  • Procura que el focus de llum estigui darrere teu.
  • Si graves amb el mòbil, orienta’l de manera horitzontal (mai vertical). Has sentit a parlar del Síndrome del Vídeo Vertical (VVS en anglès)? És aquell que afecta alguns usuaris de dispositius amb càmera i que els porta a fer vídeos en composició vertical. Mira aquest vídeo; a més de fer-te somriure, t’ajudarà a comprendre les raons per les quals és millor mantenir el dispositiu en posició horitzontal.

Aprèn en coŀlaboració Recorda que pots utilitzar el fòrum general tant per preguntar als companys com per ajudar-los en els seus dubtes i problemes. Es tracta que entre tots us en sortiu.

Vertical Video Syndrome, Gloove and Boots, 2012

Grava: el pla i la seqüència

Gravar no consisteix només a prémer el REC del dispositiu de gravació.

El vídeo final del microreportatge no és producte de la gravació directa i continuada dels fets que s'hi mostren, sinó que sorgeix d'un procés de planificació, selecció i edició de les imatges en brut de què disposem. Per això, conèixer algunes de les tècniques bàsiques de filmació et pot ajudar a saber relacionar allò que vols explicar amb com ho vols mostrar.

En primer lloc, descobriràs què és un pla i una seqüència:

Pla


El pla com a unitat de presa és el conjunt d'imatges que es graven de manera continuada. És a dir, un pla és el conjunt d'imatges resultants des que es prem el disparador de la càmera fins que es prem l'stop.

Mira aquest vídeo i fixa't que està construït a partir de cinc plans:

Seqüència


La seqüència és el conjunt de plans que formen una unitat de contingut, és a dir, que es relacionen entre ells en l'espai i en el temps.

Veus la seqüència que hi ha en aquest vídeo? Si bé també està construït a partir de 5 plans, en aquest s'estableix una relació entre ells que no hi ha en el vídeo anterior.

Pla seqüència


El pla seqüència es refereix a una seqüència que es realitza en un sol pla.

Mira aquest exemple d'un dels plans-seqüència més llargs de la història del cinema:

Touch of Evil (coneguda en castellà com a Sed de mal. 1958. Orson Wells

Grava: els tipus de plans

També es parla de pla com a tipus d'enquadrament, és a dir, segons la disposició de la càmera respecte a l'objecte filmat.

Existeixen diferents plans segons l'apropament o allunyament de la càmera a la realitat que s'està gravant. Els tipus de plans més comuns són:

  • Pla visió general
  • Pla general
  • Pla americà
  • Pla mitjà
  • Primer pla
  • Primeríssim primer pla
  • Pla detall

Reflexiona per a què creus que et serveix cadascun d'aquests tipus de plans. Què permet mostrar un primer pla, per exemple, en contraposició a un pla americà?

Pots veure els plans exemplificats en el primer minut d'aquest vídeo:

Atura't i practica Ara intenta pensar com explicaries en 5 plans algun fet que forma part de la teva vida quotidiana i decideix quin tipus de plans serien i amb quina tècnica els gravaries. Per exemple, pots pensar a mostrar en imatges el moment de llevar-te al matí. Comparteix-ho al fòrum.

Reimagina't. Moviments de càmera. Exemple plans i moviments càmera

Grava: els moviments de càmera i l'angle de càmera

Què pots fer amb la càmera per reflectir diferents realitats?

Una manera de gravar és mantenint la càmera fixa sobre un suport de manera que s'enregistri tot el que passa pel davant de l'objectiu.

Ara bé, quan la càmera no està fixa, els dos tipus de moviments de càmera més comuns són els següents:

Panoràmica

És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblic. Es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix enquadrament.

El principi de la pel·lícula La finestra indiscreta (Rear window. 1954. A. Hitchcock) pots veure-hi unes quantes panoràmiques diferents:

Tràveling

És un moviment que desplaça la càmera d'un lloc a un altre (en el cinema s'utilitzen rails). El tràveling pot ser lateral o frontal.

Aquí tens un dels tràvelings més coneguts de la història del cinema: pots distingir-hi un tràveling lateral i un de frontal?

Perseguit per la mort (North by Northwest. 1959. Alfred Hitchcock)

Distància focal

El zoom permet ampliar o reduir les dimensions del subjecte o de l'objecte sense moure la càmera. Mira aquest vídeo i descobreix-hi un zoom:

Angle de càmera

És el punt de vista des del qual es grava un objecte:

Angle normal
l'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge.
Angle en picat
és quan es filma de dalt cap a baix. Serveix per disminuir l'objecte o subjecte filmat.
Angle en contrapicat
és quan es filma de baix a dalt. Es fa servir per emfatitzar. El subjecte o l'objecte filmat queda potenciat, engrandit.

Amplia Si hi estàs interessat, pots aprofundir en el llenguatge cinematogràfic

Recomanacions:

  • Fes els moviments de càmera de manera suau i uniforme, sense brusquedats ni interrupcions.
  • Si graves amb un mòbil o càmera fotogràfica procura acostar-te al subjecte en lloc d'utilitzar el zoom.
  • Després de fer un moviment de càmera no facis el moviment invers; per exemple, no es pot fer una panoràmica dde dreta a esquerra després d'haver-ne fet una d'esquerra a dreta.
  • Evita els moviments dubitatius o poc precisos. Fan la impressió d'un error de qui maneja la càmera.

Atura't i practica Basant-te en el tema que has triat per al teu reportatge, explica com començarà i quins tipus de plans utilitzaràs durant els primers segons (pots explicar-ho per escrit, en dibuixos o en imatges gravades).

Mira't aquest vídeo sobre Nova York i distingeix-hi les diferents tècniques de filmació que s'hi utilitzen:

Edita: programari i formats d'edició

Editar consisteix a guardar, triar i manipular els vídeos que hem enregistrat.

Existeixen molts programes d’edició de vídeo. El seu funcionament és força intuïtiu i permet obtenir bons resultats en poc temps.

A continuació se’t dóna una llista dels editors de vídeo més utilitzats:

  • Avidemux

  • Lliure

  • MS Windows

  • MacOSX

  • GNU/Linux

  • Android

  • iOS

  • Movie Maker

  • Gratuït

  • MS Windows

  • MacOSX

  • GNU/Linux

  • Android

  • iOS

  • iMovie

  • Pagament

  • MS Windows

  • MacOSX

  • GNU/Linux

  • Android

  • iOS

  • OpenShot

  • Lliure

  • MS Windows

  • MacOSX

  • GNU/Linux

  • Android

  • iOS

Anatomia d'un editor de vídeo


Generalment tots els editors de vídeo es divideixen en tres zones:

  • Material sense editar: pot contenir arxius de vídeo, fotografies o música.
  • Material per tallar: on pots tallar i seleccionar fragments concrets dels teus arxius.
  • Línia del temps: on ordenes els fragments i els sons segons la teva planificació.

Aprèn en col·laboració recorda que pots demanar consells als teus companys sobre els editors de vídeo i el seu funcionament.

Edita: transicions i efectes

Muntar un vídeo consisteix a ordenar i enllaçar les imatges.

Així com en un text escrit s’utilitzen els signes de puntuació, en una narració audiovisual s’incorporen transicions i efectes que contribueixen a fer-la més fluïda. En el moment de muntar és fonamental mantenir la continuïtat o raccord (d’acció, de moviment, etc.) per tal que el resultat resulti coherent i natural.

Per connectar els diferents plans i escenes podem utilitzar, entre molts altres, els efectes següents:

Fos a negre
La imatge es dissol i el pla s’enfosqueix fins que la pantalla queda en negre. Pot indicar que hi ha un salt de temps llarg entre una escena i la posterior.
Tall en sec o directe
Indica que les escenes són consecutives, sense salts de temps entre elles i produeix un efecte de dinamisme.
Encadenament
Indica que allò que es mostra en l’escena següent és el final de l’escena que la precedeix, la imatge es difumina lentament i la nova va apareixent progressivament. Provoca un efecte més pausat.
Cortineta
Consisteix en la utilització de formes geomètriques (una ratlla vertical, un cercle, estrelles, etc.) per passar d’una imatge a l’altra. La cortineta pot resultar artificiosa i s’ha d’utilitzar amb moderació.

Observa les transicions en aquest vídeo:

Transicions, Mónica Tudela, Gadwoman

Recomanacions:

  • Les transicions i efectes donen fluïdesa al vídeo.
  • Un simple fos o una cortineta poden fer que el teu vídeo sigui més brillant.
  • No posis transicions i efectes a cada presa, resulten molt pesats.
  • No els afegeixis perquè sí, utilitza’ls quan ho consideris apropiat sense abusar-ne.
  • Respecta la continuïtat o raccord entre les preses per evitar incoherències.
  • Grava cinc segons addicionals més d’allò que vols captar, així disposaràs de més marge a l’hora d’editar.

Mira aquest vídeo on hi trobaràs alguns exemples de les diverses transicions i tècniques de gravació que has vist fins ara:

Enriqueix les imatges: l'àudio

El so és un element clau en l’edició d’un vídeo.

Un vídeo no és un text imprès, així doncs fes que sigui dinàmic: incorpora-hi so partint de la base de la planificació que has previst. L’ús d’efectes sonors i música contribueix a realçar el missatge visual afegint-hi expressivitat i emoció.

Músiques diferents expressen intencionalitats, sensacions, emocions, tons i estats d’ànim diferents en una escena: angoixa, felicitat, suspens, amor, tristesa, etc.

La famosa escena de la pel·lícula de suspens Psicosi (Psycho. 1960. Alfred Hitchcock) no resulta tan aterridora sense la música que l’acompanya. Comprova-ho:

Recomanacions:

  • Edita les preses rellevants i afegeix efectes sonors o música.
  • Tingues en compte el soroll d’ambient: evita sorolls indesitjats, massa forts o tapin allò que es diu.
  • Vigila amb le teva veu o la de les persones que t’acompanyin en el moment de gravar.

Ara compara l’escena inicial de la pel·lícula Jaws, coneguda com a Tiburón (1975. Steven Spielberg). En el primer vídeo, la partitura original anticipa l’amenaça i en el segon, en contrast, s’acompanya d’un tema musical de to ben diferent. Estàs d’acord que l’efecte no és el mateix, oi?


Signa el reportatge: títols i crèdits

Els títols i els crèdits són molt més que lletres. Podem jugar amb la tipografia i els colors, de manera que el títol i els crèdits afegeixin personalitat al vídeo.

Poden ser austers, senzills, divertits o sofisticats, però en tots els casos aporten significat. Els elements tipogràfics poden reforçar el tema del reportatge.

Recomanacions:

  • Afegeix text al teu vídeo: posa-hi un títol al principi i els crèdits al final.
  • Si ho consideres necessari pots complementar les imatges amb text al peu.
  • Personalitza els textos: juga amb el color, la mida i la font.

Aquí tens un vídeo que mostra títols captivadors de grans pel·lícules de la història del cinema que contribueixen a situar l’espectador davant l’obra que veurà:

A Brief History of Title Design

Publica el reportatge a la xarxa

Un cop hagis finalitzat el teu vídeo pots compartir-lo a la xarxa.

  • YouTube és el servei més popular. Si ho desitges, t’hi pots registrar, crear el teu canal i decidir que el teu vídeo sigui públic o privat.
  • Una altra opció és Vimeo. Els vídeos d’aquesta plataforma acostumen a tenir un toc artístic. Fes un cop d’ull als projectes que proposa la seva comunitat d’usuaris: 5x5 Project són vídeos fets amb 5 plans i 1 minute Project aplega vídeos d’1 minut sense plans ni edició.

Si el teu vídeo és públic el pots compartir amb els teus amics, coneguts i seguidors a Twitter i a Facebook.

Atura't i comparteix Ofereix la URL del teu projecte en el fòrum i si vols comenta el d’algun company.

Projecte

El projecte del curs consisteix a gravar un microreportatge.

Què ha d’incloure el teu microreportatge?

  1. Durada: entre 1 i 2 minuts
  2. Grava el material i edita’l: inclou entre 3 i 5 tipus de plans diferents i alguna transició.
  3. Afegeix música en alguna de les parts del vídeo.
  4. Inclou un títol i els crèdits.

Alerta

  • No són vàlids vídeos construïts únicament amb imatges estàtiques, és a dir, amb fotografia.
  • És imprescindible, per tant, haver gravat imatges en vídeo i haver-les editat.
  • Quan comparteixis la URL del teu vídeo has d'incloure-hi els motius pels quals l'has fet.

Et suggerim algunes qüestions que has de tenir presents abans de començar l’enregistrament del teu microreportatge:

  • Valorarem la teva implicació en el procés de treball, per tant tria algun tema que tinguis moltes ganes d'explicar.
  • Tria un tema i acota allò que vols que mostri el teu microreportatge.
  • Tria un estil.
  • Planifica prèviament una estructura bàsica.
  • Decideix quins tipus de plans, moviments de càmera i transicions hi inclouràs.
  • Busca una música que pugui acompanyar alguna part del teu microreportatge.
  • Afegeix un títol i els crèdits.

Utilitza qualsevol dispositiu de gravació i fes tranquil·lament allò que vols mostrar. No es tracta de fer una gran obra, sinó d’experimentar amb tot allò que has anat aprenent al llarg del miniOP i de mostrar-hi la teva implicació.